Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu No pertinent, fora de propòsit. Una pregunta impertinent.
adjectiu i masculí i femení Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

■ impertinent

adjectiu No pertinent, fora de propòsit Una pregunta impertinent adjectiu i masculí i femení Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc

■ impertinentment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impertinentment</title>

Etimologia: de impertinent

adverbi Amb impertinència.

■ impertinentment

adverbi Amb impertinència

■ impertorbabilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impertorbabilitat</title>

Etimologia: de impertorbable

femení Qualitat d’impertorbable.

■ impertorbabilitat

femení Qualitat d’impertorbable

■ impertorbable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impertorbable</title>

Etimologia: del ll. td. imperturbabĭlis, íd.

adjectiu Que no pot ésser pertorbat, que no es pertorba per res.

■ impertorbable

adjectiu Que no pot ésser pertorbat, que no es pertorba per res

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ impersonalment

■ impersuasibilitat

■ impersuasible

■ impertèrrit | impertèrrita

■ impertèrrit | impertèrrita

■ impertèrritament

■ impertinència

■ impertinent

■ impertinentment

■ impertorbabilitat

■ impertorbable

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ impertèrrit

| impertèrrita

■ impertèrrit

| impertèrrita

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia