Es mostren 88940 resultats

■ imposantment

■ imposantment

adverbi D’una manera imposant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imposar</title>

Etimologia: calc del ll. imponĕre, íd. 1a font: s. XIV, Consolat
    verb
  1. transitiu
    1. Posar sobre. Els imposà el jou. Imposar les mans sobre una part adolorida.
    2. especialment litúrgia Posar sobre el cap en senyal de benedicció, de consagració, etc. El bisbe imposà les mans als ordenands. Imposar la cendra en senyal de penitència. Imposar la birreta al cardenal.
    3. arts gràfiques Disposar un determinat nombre de pàgines, en ordre i posició preestablerts i amb els marges indicats, damunt una superfície adequada perquè, un cop impreses i plegat el foli, restin correctament ordenades.
  2. figuradament
    1. transitiu Obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc., alguna cosa. Cada càrrec imposa uns deures. Imposar un tribut, un impost. El professor imposa silenci als alumnes.
    2. transitiu Obligar a acceptar una persona com a autoritat, com a company, etc. L’empresari imposà com a primer actor un amic seu.
    3. pronominal Obligar-se a si mateix de fer alguna cosa. S’ha imposat de llevar-se cada matí a les sis.
    4. pronominal Ésser o esdevenir forçós, obligat, etc., de fer alguna cosa. Davant la vaga de transports públics, s’imposa d’anar a peu.
    5. pronominal Prevaler. Imposar-se la voluntat popular. S’imposa per la seva intel·ligència.
  3. figuradament
    1. intransitiu Infondre respecte, temor, admiració. És un home que imposa per la seva força. Aquelles muntanyes tan altes m’imposen.
    2. pronominal Fer-se respectar, obeir, admirar, etc. Cal algú que sàpiga imposar-se.
  4. transitiu Imputar.
  5. transitiu Instruir algú en una cosa. El vaig imposar en gramàtica.
  6. transitiu economia Posar diners a rèdit o en dipòsit.

■ imposar

verb transitiu Posar sobre Els imposà el jou Imposar les mans sobre una part adolorida especialment litúrgia Posar sobre el cap en senyal de benedicció, de consagració, etc El bisbe imposà les mans als ordenands Imposar la cendra en senyal de penitència Imposar la birreta al cardenal arts gràfiques Disposar un determinat nombre de pàgines, en ordre i posició preestablerts i amb els marges indicats, damunt una superfície adequada perquè, un cop impreses i plegat el foli, restin correctament ordenades figuradament transitiu Obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc, alguna cosa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imposició</title>

Partició sil·làbica: im_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. impositio, -ōnis, íd. 1a font: 1374
    femení
    1. Acció d’imposar. La imposició d’una obligació, d’una càrrega, d’un tribut. Imposició de silenci.
    2. Cosa imposada. No tolero les imposicions de ningú.
    3. arts gràfiques Operació d’imposar.
    4. imposició de la cendra litúrgia Cerimònia del dimecres de Cendra consistent a imposar un polsim de cendra sobre el cap dels fidels en senyal de penitència.
    5. imposició de mans litúrgia Gest mitjançant el qual hom consagra o beneeix coses o persones.
    6. imposició de nom Acte de donar nom.
  2. economia Quantitat de diners que hom imposa.
  3. dret fiscal
    1. antigament Impost.
    2. Volum d’imposts atribuïts en un període.
  4. arts gràfiques Peça de la família dels blancs tipogràfics, que hom empra per a separar les pàgines de la forma.

■ imposició

femení Acció d’imposar La imposició d’una obligació, d’una càrrega, d’un tribut Imposició de silenci Cosa imposada No tolero les imposicions de ningú arts gràfiques Operació d’imposar imposició de la cendra litúrgia Cerimònia del dimecres de Cendra consistent a imposar un polsim de cendra sobre el cap dels fidels en senyal de penitència imposició de mans litúrgia Gest mitjançant el qual hom consagra o beneeix coses o persones imposició de nom Acte de donar nom economia Quantitat de diners que hom imposa dret fiscal antigament Impost Volum d’imposts atribuïts en un període arts gràfiques Peça…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impòsit

■ impòsit

masculí dret fiscal Impost
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impositiu
| impositiva

■ impositiu
| impositiva

adjectiu Relatiu o pertanyent als imposts Valor impositiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impositor
| impositora

■ impositor
| impositora

masculí i femení Persona que fa una imposició de diners a rèdit o en dipòsit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impossibilitar

■ impossibilitar

verb transitiu Fer impossible una cosa Tenia una afonia que li impossibilitava de parlar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impossibilitat1

■ impossibilitat1

femení Qualitat d’impossible Vegeu també impossibilitat 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impossibilitat2
| impossibilitada

■ impossibilitat2
| impossibilitada

adjectiu i masculí i femení Que no es pot valer dels membres Vegeu també impossibilitat 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ impossible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impossible</title>

Etimologia: del ll. impossibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que no és possible.
  2. masculí Hem fet els impossibles per aconseguir-ho.
  3. adjectiu Dit de la persona amb un caràcter difícil, insuportable. És un home impossible pel seu mal caràcter.

■ impossible

adjectiu Que no és possible masculí Hem fet els impossibles per aconseguir-ho adjectiu Dit de la persona amb un caràcter difícil, insuportable És un home impossible pel seu mal caràcter
Informació complementària
Traducció