Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

improvisat

| improvisada

<title type="display">improvisat</title>

Etimologia: de improvisar

adjectiu Sense estudi ni preparació previs.

improvisat

| improvisada

adjectiu Sense estudi ni preparació previs

■ imprudència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imprudència</title>

Partició sil·làbica: im_pru_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. imprudentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Manca de prudència. Obrar amb imprudència.
Acte mancat de prudència. Has comès moltes imprudències.
dret
1. Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor.
2. imprudència temerària Negligència o manca de precaucions inexcusable, contrària a una prudència raonable.

■ imprudència

femení Manca de prudència Obrar amb imprudència Acte mancat de prudència Has comès moltes imprudències dret Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor imprudència temerària Negligència o manca de precaucions inexcusable, contrària a una prudència raonable

■ imprudent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imprudent</title>

Etimologia: del ll. imprudens, -ntis, íd. 1a font: 1653, DTo.

adjectiu i masculí i femení Mancat de prudència. No siguis imprudent.
adjectiu per extensió Fet amb imprudència, que denota, manifesta, imprudència.

■ imprudent

adjectiu i masculí i femení Mancat de prudència No siguis imprudent adjectiu per extensió Fet amb imprudència, que denota, manifesta, imprudència

■ imprudentment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imprudentment</title>

Etimologia: de imprudent

adverbi D’una manera imprudent.

■ imprudentment

adverbi D’una manera imprudent

impt.

<title type="display">impt.</title>

abreviatura dret fiscal impost.

impt.

abreviatura dret fiscal impost

■ impúber

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impúber</title>

Etimologia: del ll. impūber, -ĕris, íd.

adjectiu i masculí i femení dret civil i dret canònic Que no ha arribat a la pubertat.

■ impúber

adjectiu i masculí i femení dret civil i dret canònic Que no ha arribat a la pubertat

■ impublicable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impublicable</title>

Etimologia: de publicable

adjectiu No publicable.

■ impublicable

adjectiu No publicable

■ impudència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impudència</title>

Partició sil·làbica: im_pu_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. impudentia, íd.

femení Qualitat d’impudent.

■ impudència

femení Qualitat d’impudent

■ impudent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impudent</title>

Etimologia: del ll. impudens, -ntis, íd.

adjectiu Desvergonyit sense pudor, amb menyspreu i falta de consideració als altres.

■ impudent

adjectiu Desvergonyit sense pudor, amb menyspreu i falta de consideració als altres

■ impudentment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">impudentment</title>

Etimologia: de impudent

adverbi D’una manera impudent.

■ impudentment

adverbi D’una manera impudent