Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ incisió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incisió</title>

Partició sil·làbica: in_ci_si_ó
Etimologia: del ll. incisio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach

femení

1. Acció de fendre amb un instrument tallant;
2. l’efecte.
per extensió Separació de parts que sembla feta amb un instrument tallant.
art Línia decorativa que hom fa en les peces de ceràmica.

■ incisió

femení Acció de fendre amb un instrument tallant l’efecte per extensió Separació de parts que sembla feta amb un instrument tallant art Línia decorativa que hom fa en les peces de ceràmica

■ incisiu

| incisiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incisiu</title>

Partició sil·làbica: in_ci_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. incisus, -a, -um, participi de incidĕre ‘tallar’ 1a font: s. XX, V. Català

adjectiu Apte per a tallar o penetrar com un instrument tallant.
anatomia animal
1. femení Dent incisiva.
2. dent incisiva Cadascuna de les dents tallants situades a la part anterior de cada mandíbula, entre els dos ullals.
adjectiu figuradament Paraules incisives. Un estil incisiu. Un escriptor incisiu.

■ incisiu

| incisiva

adjectiu Apte per a tallar o penetrar com un instrument tallant anatomia animal femení Dent incisiva dent incisiva Cadascuna de les dents tallants situades a la part anterior de cada mandíbula, entre els dos ullals adjectiu figuradament Paraules incisives Un estil incisiu Un escriptor incisiu

■ incitabilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitabilitat</title>

Etimologia: de incitable

femení Qualitat d’incitable.

■ incitabilitat

femení Qualitat d’incitable

■ incitable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitable</title>

Etimologia: del ll. incitabĭlis, íd.

adjectiu Susceptible d’ésser incitat.

■ incitable

adjectiu Susceptible d’ésser incitat

■ incitació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitació</title>

Partició sil·làbica: in_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. incitatio, -ōnis, íd.

femení

Acció d’incitar;
l’efecte.

■ incitació

femení Acció d’incitar l’efecte

■ incitador

| incitadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitador</title>

Etimologia: del ll. incitator, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que incita.

■ incitador

| incitadora

adjectiu i masculí i femení Que incita

■ incitament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitament</title>

Etimologia: del ll. incitamentum, íd.

masculí

Incitació.
Allò que incita, incentiu.

■ incitament

masculí Incitació Allò que incita, incentiu

■ incitant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitant</title>

Etimologia: del ll. incitans, -ntis, participi pres. de incitare ‘incitar’

adjectiu Que incita.
adjectiu i masculí Estimulant.

■ incitant

adjectiu Que incita adjectiu i masculí Estimulant

■ incitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitar</title>

Etimologia: del ll. incitare, íd. 1a font: 1487

verb transitiu Moure vivament a fer una cosa. Les seves paraules inciten la gent a reflexionar.

■ incitar

verb transitiu Moure vivament a fer una cosa Les seves paraules inciten la gent a reflexionar

■ incitatiu

| incitativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitatiu</title>

Partició sil·làbica: in_ci_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. incitativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu

Relatiu o pertanyent a la incitació.
Que incita o serveix per a incitar.

■ incitatiu

| incitativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la incitació Que incita o serveix per a incitar