Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ incisiu

| incisiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incisiu</title>

Partició sil·làbica: in_ci_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. incisus, -a, -um, participi de incidĕre ‘tallar’ 1a font: s. XX, V. Català

adjectiu Apte per a tallar o penetrar com un instrument tallant.
anatomia animal
1. femení Dent incisiva.
2. dent incisiva Cadascuna de les dents tallants situades a la part anterior de cada mandíbula, entre els dos ullals.
adjectiu figuradament Paraules incisives. Un estil incisiu. Un escriptor incisiu.

■ incisiu

| incisiva

adjectiu Apte per a tallar o penetrar com un instrument tallant anatomia animal femení Dent incisiva dent incisiva Cadascuna de les dents tallants situades a la part anterior de cada mandíbula, entre els dos ullals adjectiu figuradament Paraules incisives Un estil incisiu Un escriptor incisiu

■ incitabilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitabilitat</title>

Etimologia: de incitable

femení Qualitat d’incitable.

■ incitabilitat

femení Qualitat d’incitable

■ incitable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitable</title>

Etimologia: del ll. incitabĭlis, íd.

adjectiu Susceptible d’ésser incitat.

■ incitable

adjectiu Susceptible d’ésser incitat

■ incitació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitació</title>

Partició sil·làbica: in_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. incitatio, -ōnis, íd.

femení

Acció d’incitar;
l’efecte.

■ incitació

femení Acció d’incitar l’efecte

■ incitador

| incitadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitador</title>

Etimologia: del ll. incitator, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que incita.

■ incitador

| incitadora

adjectiu i masculí i femení Que incita

■ incitament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitament</title>

Etimologia: del ll. incitamentum, íd.

masculí

Incitació.
Allò que incita, incentiu.

■ incitament

masculí Incitació Allò que incita, incentiu

■ incitant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitant</title>

Etimologia: del ll. incitans, -ntis, participi pres. de incitare ‘incitar’

adjectiu Que incita.
adjectiu i masculí Estimulant.

■ incitant

adjectiu Que incita adjectiu i masculí Estimulant

■ incitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitar</title>

Etimologia: del ll. incitare, íd. 1a font: 1487

verb transitiu Moure vivament a fer una cosa. Les seves paraules inciten la gent a reflexionar.

■ incitar

verb transitiu Moure vivament a fer una cosa Les seves paraules inciten la gent a reflexionar

■ incitatiu

| incitativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incitatiu</title>

Partició sil·làbica: in_ci_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. incitativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu

Relatiu o pertanyent a la incitació.
Que incita o serveix per a incitar.

■ incitatiu

| incitativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la incitació Que incita o serveix per a incitar

■ incívic

| incívica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incívic</title>

adjectiu i masculí i femení Mancat de civisme. Comportament incívic. Lluitar contra els incívics.

■ incívic

| incívica

adjectiu i masculí i femení Mancat de civisme Comportament incívic Lluitar contra els incívics