Es mostren 88939 resultats

inclús1
| inclusa

inclús1
| inclusa

inclús2

inclús2

inclusió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inclusió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_clu_si_ó
Etimologia: del ll. inclusio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció d’incloure;
    2. l’efecte.
  1. citologia Cadascuna de les partícules o estructures que hi ha en el citoplasma cel·lular.
  2. cristal·lografia Substància que resta englobada a l’interior d’un cristall en el moment de cristal·litzar.
  3. histologia Tècnica histològica que consisteix en la introducció d’una substància en un material biològic per tal de donar-li consistència i poder-lo tallar en seccions fines o superfines.
  4. lingüística Relació que s’estableix entre dos mots per la qual el significat de l’un comprèn el significat de l’altre.
  5. lògica En àlgebra de classes i en la de relacions, pertinença de tots els membres d’una classe a una altra, d’unes relacions a unes altres.
  6. matemàtiques Relació d’ordre parcial entre dos conjunts A i B en la qual es compleix que tots els elements del conjunt A ho són també de B.
  7. metal·lúrgia En un metall o aliatge, partícula heterogènia amb aquest que resta inclosa en la massa metàl·lica solidificada.
  8. pedologia Tractament d’una mostra de sòl amb productes aglutinants per tal de poder-ne fer talls microscòpics.

inclusió

inclusiu
| inclusiva

inclusiu
| inclusiva

inclusivament

inclusivament

inclusive

inclusive

incoació

incoació

incoagulable

incoagulable

incoar

incoar

incoatiu
| incoativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incoatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_co_a_tiu
Etimologia: del ll. inchoativus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    adjectiu
  1. Que indica el començament d’una acció progressiva o d’alguna cosa.
  2. lingüística
    1. Dit d’un element lingüístic que funciona com a indicador del començament d’una acció. ‘Començar’ és un verb incoatiu.
    2. Dit del verb que conjuga alguns temps amb l’increment d’un morfema que indica el començament d’una acció. ‘Elegir’ és un verb incoatiu.

incoatiu
| incoativa