Es mostren 88940 resultats

incultura

incultura

incumbència

incumbència

incumbent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incumbent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. incumbens, -ntis, participi pres. de incumbĕre ‘estendre’s sobre, inclinar-se, ser d’obligació d’algú’ 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    adjectiu
  1. Que incumbeix.
  2. botànica Dit de la fulla imbricada lateralment i parcialment amb les fulles contigües.

incumbent

incumbir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incumbir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. incumbĕre ‘estendre’s sobre, inclinar-se, ser d’obligació d’algú’, d’un inusitat *cumbĕre, corrent en molts der., de la mateixa arrel de cubare ‘jeure’ 1a font: 1511
Body
    verb intransitiu
  1. Ésser imposat a algú, estar a càrrec d’algú. Incumbeix als pares l’educació dels fills.
  2. per extensió Això no t’incumbeix.

incumbir

incunable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">incunable</title>

Accessory
Etimologia: del fr. incunable, i aquest, del ll. incunabula typographiae ‘bolquers de la tipografia’, títol del catàleg dels llibres impresos abans del 1500 de l’editor Beughem d’Amsterdam (1688) 1a font: 1888, DLab.
Body
adjectiu i masculí [abreviatura inc.] arts gràfiques Dit de l’imprès que data des dels primers temps de la impremta fins al 1500 inclusivament.

incunable

incurabilitat

incurabilitat

incurable

incurable

incúria

incúria

incuriós
| incuriosa

incuriós
| incuriosa

incuriositat

incuriositat