Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ indefinidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indefinidament</title>

Etimologia: de indefinit

adverbi D’una manera indefinida.

■ indefinidament

adverbi D’una manera indefinida

■ indefinit

| indefinida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indefinit</title>

Etimologia: del ll. indefinītus, -a, -um, íd.

adjectiu

No definit. Espai indefinit.
gramàtica Dit de l’article, l’adjectiu o el pronom que expressa una idea més o menys vaga o indeterminada. L’article indefinit.
matemàtiques Il·limitat, que tendeix a l’infinit.
inflorescència indefinida botànica Inflorescència racemosa.

■ indefinit

| indefinida

adjectiu No definit Espai indefinit gramàtica Dit de l’article, l’adjectiu o el pronom que expressa una idea més o menys vaga o indeterminada L’article indefinit matemàtiques Illimitat, que tendeix a l’infinit inflorescència indefinida botànica Inflorescència racemosa

■ indefugible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indefugible</title>

Etimologia: de defugible

adjectiu Que hom no pot defugir.

■ indefugible

adjectiu Que hom no pot defugir

■ indegudament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indegudament</title>

Etimologia: de indegut 1a font: 1388

adverbi D’una manera indeguda.

■ indegudament

adverbi D’una manera indeguda

■ indegut

| indeguda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indegut</title>

Etimologia: de deure¹

adjectiu Dit d’allò que hom considera que no ha d’ésser, que hom no ha de fer.

■ indegut

| indeguda

adjectiu Dit d’allò que hom considera que no ha d’ésser, que hom no ha de fer

■ indehiscència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indehiscència</title>

Partició sil·làbica: in_de_his_cèn_ci_a
Etimologia: de indehiscent

femení botànica Qualitat d’indehiscent.

■ indehiscència

femení botànica Qualitat d’indehiscent

■ indehiscent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indehiscent</title>

Etimologia: de dehiscent

adjectiu botànica No dehiscent.

■ indehiscent

adjectiu botànica No dehiscent

■ indelebilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indelebilitat</title>

Etimologia: de indeleble

femení Qualitat d’indeleble.

■ indelebilitat

femení Qualitat d’indeleble

■ indeleble

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indeleble</title>

Etimologia: del ll. indelebĭlis, íd.

adjectiu Que hom no pot esborrar.

■ indeleble

adjectiu Que hom no pot esborrar

■ indeleblement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indeleblement</title>

Etimologia: de indeleble

adverbi D’una manera indeleble.

■ indeleblement

adverbi D’una manera indeleble