Es mostren 88939 resultats

■ índic
| índica

■ índic
| índica

adjectiu De l’Índia Oceà Índic adjectiu i masculí i femení etnologia i lingüística Indoari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicació</title>

Partició sil·làbica: in_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. indicatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció d’indicar;
    2. l’efecte. Hem anat a veure aquest metge per indicació del meu pare.
  2. Senyal, expressió, etc., amb què és indicada alguna cosa. Les indicacions de la carretera. Hi ha una indicació al marge. Em donarà unes quantes indicacions sobre el maneig de l’aparell.
  3. medicina
    1. Prescripció del remei adequat.
    2. Judici pel qual hom determina el tractament més convenient per al malalt.

■ indicació

femení Acció d’indicar l’efecte Hem anat a veure aquest metge per indicació del meu pare Senyal, expressió, etc, amb què és indicada alguna cosa Les indicacions de la carretera Hi ha una indicació al marge Em donarà unes quantes indicacions sobre el maneig de l’aparell medicina Prescripció del remei adequat Judici pel qual hom determina el tractament més convenient per al malalt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicador
| indicadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicador</title>

Etimologia: del b. ll. indicator, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí Que indica, que serveix per a indicar. Una placa indicadora.
  2. masculí
    1. química analítica Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest el punt d’equivalència de les volumetries.
    2. tecnologia Instrument emprat per a assenyalar la presència o mesurar la intensitat d’un fenomen o una magnitud físics. Indicador de nivell d’un líquid. Indicador de sintonia.
  3. masculí economia Xifra de referència que hom empra per tal d’explicitar i resumir taules estadístiques i que dona una idea més clara del fet que hom vol explicar.
  4. masculí matemàtiques Indicatriu.

■ indicador
| indicadora

adjectiu i masculí Que indica, que serveix per a indicar Una placa indicadora masculí química analítica Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest el punt d’equivalència de les volumetries tecnologia Instrument emprat per a assenyalar la presència o mesurar la intensitat d’un fenomen o una magnitud físics Indicador de nivell d’un líquid Indicador de sintonia masculí economia Xifra de referència que hom empra per tal d’explicitar i resumir taules estadístiques i que dona una idea més clara del fet que hom vol explicar masculí matemàtiques Indicatriu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indican


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indican</title>

    masculí
  1. [C8H7NO4S] bioquímica Àcid lliure inestable que hom troba a l’orina i al plasma sanguini dels mamífers.
  2. [C14H17NO6] química orgànica Principi actiu aïllat de l’anyil per extracció amb acetona.
  3. patologia Fenol derivat de l’indol, produït per la putrefacció de l’albúmina dels intestins.

■ indican

masculí C 8 H 7 NO 4 S bioquímica Àcid lliure inestable que hom troba a l’orina i al plasma sanguini dels mamífers C 14 H 17 NO 6 química orgànica Principi actiu aïllat de l’anyil per extracció amb acetona patologia Fenol derivat de l’indol, produït per la putrefacció de l’albúmina dels intestins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicanúria

■ indicanúria

femení diagnosi Presència d’una quantitat excessiva d’indican a l’orina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicar</title>

Etimologia: del ll. indicare, íd., der. de index 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
    1. Mostrar com amb el dit, assenyalar.
    2. Donar a algú les informacions necessàries per a assabentar-lo d’on ha d’anar o què ha de fer. Li va indicar amablement el camí.
    3. Advertir, aconsellar, alguna cosa. M’indicaren que no hi anés tot sol.
    4. Expressar d’una manera no clara o directa, suggerir.
    5. Exposar o representar sumàriament. Ací no farem sinó indicar el mètode que cal seguir.
  2. Ésser signe d’alguna cosa. Aquell cel indica tempesta.

■ indicar

verb transitiu Mostrar com amb el dit, assenyalar Donar a algú les informacions necessàries per a assabentar-lo d’on ha d’anar o què ha de fer Li va indicar amablement el camí Advertir, aconsellar, alguna cosa M’indicaren que no hi anés tot sol Expressar d’una manera no clara o directa, suggerir Exposar o representar sumàriament Ací no farem sinó indicar el mètode que cal seguir Ésser signe d’alguna cosa Aquell cel indica tempesta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicat
| indicada

■ indicat
| indicada

adjectiu Adequat, apropiat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicatiu
| indicativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicatiu</title>

Partició sil·làbica: in_di_ca_tiu
Etimologia: del ll. indicativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu Que indica, que serveix per a indicar, indicador.
  2. mode indicatiu (o simplement indicatiu) gramàtica Mode verbal, no marcat per l’actitud subjectiva del parlant, que hom usa per tal de formar oracions asseveratives i interrogatives.

■ indicatiu
| indicativa

adjectiu Que indica, que serveix per a indicar, indicador mode indicatiu o simplement indicatiu gramàtica Mode verbal, no marcat per l’actitud subjectiva del parlant, que hom usa per tal de formar oracions asseveratives i interrogatives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicatriu

■ indicatriu

femení matemàtiques Donat un subconjunt A d’un conjunt E , funció I A associada a A que, per a qualsevol x ∈ E , és definida per I A x =1 si x ∈ A , i I A x =0 si x ∉ A
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicció</title>

Partició sil·làbica: in_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. indictio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Convocació a una celebració, especialment eclesiàstica (concili, jubileu, etc.).
  2. cronologia
    1. Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del segle IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
    2. Cadascun dels quinze anys del període d’indicció.

■ indicció

femení Convocació a una celebració, especialment eclesiàstica concili, jubileu, etc cronologia Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del segle IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents Cadascun dels quinze anys del període d’indicció
Traducció