Es mostren 88940 resultats

indianaire

indianaire

índic
| índica

índic
| índica

indicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. indicatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
Body
    femení
    1. Acció d’indicar;
    2. l’efecte. Hem anat a veure aquest metge per indicació del meu pare.
  1. Senyal, expressió, etc., amb què és indicada alguna cosa. Les indicacions de la carretera. Hi ha una indicació al marge. Em donarà unes quantes indicacions sobre el maneig de l’aparell.
  2. medicina
    1. Prescripció del remei adequat.
    2. Judici pel qual hom determina el tractament més convenient per al malalt.

indicació

indicador
| indicadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicador</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. indicator, -ōris, íd.
Body
  1. adjectiu i masculí Que indica, que serveix per a indicar. Una placa indicadora.
  2. masculí
    1. química analítica Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest el punt d’equivalència de les volumetries.
    2. tecnologia Instrument emprat per a assenyalar la presència o mesurar la intensitat d’un fenomen o una magnitud físics. Indicador de nivell d’un líquid. Indicador de sintonia.
  3. masculí economia Xifra de referència que hom empra per tal d’explicitar i resumir taules estadístiques i que dona una idea més clara del fet que hom vol explicar.
  4. masculí matemàtiques Indicatriu.

indicador
| indicadora

indican


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indican</title>

Body
    masculí
  1. [C8H7NO4S] bioquímica Àcid lliure inestable que hom troba a l’orina i al plasma sanguini dels mamífers.
  2. [C14H17NO6] química orgànica Principi actiu aïllat de l’anyil per extracció amb acetona.
  3. patologia Fenol derivat de l’indol, produït per la putrefacció de l’albúmina dels intestins.

indican

indicanúria

indicanúria

Traducció

indicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. indicare, íd., der. de index 1a font: 1460, Roig
Body
    verb transitiu
    1. Mostrar com amb el dit, assenyalar.
    2. Donar a algú les informacions necessàries per a assabentar-lo d’on ha d’anar o què ha de fer. Li va indicar amablement el camí.
    3. Advertir, aconsellar, alguna cosa. M’indicaren que no hi anés tot sol.
    4. Expressar d’una manera no clara o directa, suggerir.
    5. Exposar o representar sumàriament. Ací no farem sinó indicar el mètode que cal seguir.
  1. Ésser signe d’alguna cosa. Aquell cel indica tempesta.

indicar

indicat
| indicada

indicat
| indicada

indicatiu
| indicativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indicatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_di_ca_tiu
Etimologia: del ll. indicativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
Body
  1. adjectiu Que indica, que serveix per a indicar, indicador.
  2. mode indicatiu (o simplement indicatiu) gramàtica Mode verbal, no marcat per l’actitud subjectiva del parlant, que hom usa per tal de formar oracions asseveratives i interrogatives.

indicatiu
| indicativa

indicatriu

indicatriu