Es mostren 88940 resultats

indignant

indignant

indignar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indignar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. indignari, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Revoltar algú amb un acte, un capteniment, etc., indigne. La seva perfídia m’indigna.
    2. pronominal Indignar-se contra els traïdors.
  1. patologia
    1. transitiu Irritar.
    2. pronominal Irritar-se.
    3. transitiu Inflamar.
    4. pronominal Inflamar-se.

indignar

indigne
| indigna

indigne
| indigna

indignitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indignitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. indignĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
  1. Qualitat d’indigne. La indignitat de la seva conducta.
  2. Cosa indigna. És una indignitat!
  3. dret civil Acció dolenta que impossibilita o incapacita el qui l’ha comesa per a heretar l’ofès.

indignitat

indiot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indiot</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_di_ot
Etimologia: masculinització de la denominació gall d’Índia (v. dindi) amb el sufix cat. -ot formador d’alguns masculins a partir d’un mot bàsic femení: dida, didot; bruixa, bruixot; perdiu, perdigot
Body
masculí ornitologia Gall dindi.

indiot

indiota

indiota

indiotaire

indiotaire

indirectament

indirectament

Informació complementària

indirecte
| indirecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indirecte</title>

Accessory
Etimologia: de directe 1a font: 1450
Body
    1. adjectiu No directe, que no mena dretament a un fi o resultat, que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d’alguna cosa. Causa indirecta. Mitjans indirectes. Línia indirecta de parentiu.
    2. femení Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa. Que et penses que no entenc les indirectes?
  1. gramàtica
    1. complement indirecte Nom donat al complement del verb que representa l’objecte amb què es relaciona indirectament l’acció verbal i de la qual rep el dany o el profit.
    2. estil indirecte Manera de reproduir textualment en un discurs un enunciat d’un altre discurs, amb adaptació de certes referències originals al procés enunciatiu en què s’està fent la reproducció.
  2. cop indirecte (o simplement indirecte) esports En el futbol i altres esports d’equip, càstig consistent a tirar la pilota, parada, contra la porta de l’equip sancionat, que forma una barrera defensiva; perquè en resulti gol, cal que la pilota sigui tocada per un altre jugador que no sigui el que l’ha llançada.

indirecte
| indirecta