Es mostren 88939 resultats

■ indignar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indignar</title>

Etimologia: del ll. indignari, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Revoltar algú amb un acte, un capteniment, etc., indigne. La seva perfídia m’indigna.
    2. pronominal Indignar-se contra els traïdors.
  2. patologia
    1. transitiu Irritar.
    2. pronominal Irritar-se.
    3. transitiu Inflamar.
    4. pronominal Inflamar-se.

■ indignar

verb transitiu Revoltar algú amb un acte, un capteniment, etc, indigne La seva perfídia m’indigna pronominal Indignar-se contra els traïdors patologia transitiu Irritar pronominal Irritar-se transitiu Inflamar pronominal Inflamar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indigne
| indigna

■ indigne
| indigna

adjectiu Que no és digne d’alguna cosa o d’algú No gens digne, vil, roí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indignitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indignitat</title>

Etimologia: del ll. indignĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Qualitat d’indigne. La indignitat de la seva conducta.
  2. Cosa indigna. És una indignitat!
  3. dret civil Acció dolenta que impossibilita o incapacita el qui l’ha comesa per a heretar l’ofès.

■ indignitat

femení Qualitat d’indigne La indignitat de la seva conducta Cosa indigna És una indignitat dret civil Acció dolenta que impossibilita o incapacita el qui l’ha comesa per a heretar l’ofès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indigotina

■ indigotina

femení colorants Indi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indiot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indiot</title>

Partició sil·làbica: in_di_ot
Etimologia: masculinització de la denominació gall d’Índia (v. dindi) amb el sufix cat. -ot formador d’alguns masculins a partir d’un mot bàsic femení: dida, didot; bruixa, bruixot; perdiu, perdigot
masculí ornitologia Gall dindi.

■ indiot

masculí ornitologia Gall dindi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indiota

■ indiota

femení ornitologia Polla díndia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indiotaire

■ indiotaire

masculí i femení Persona que ven indiots o galls dindis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indirectament

■ indirectament

adverbi D’una manera indirecta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indirecte
| indirecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">indirecte</title>

Etimologia: de directe 1a font: 1450
    1. adjectiu No directe, que no mena dretament a un fi o resultat, que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d’alguna cosa. Causa indirecta. Mitjans indirectes. Línia indirecta de parentiu.
    2. femení Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa. Que et penses que no entenc les indirectes?
  2. gramàtica
    1. complement indirecte Nom donat al complement del verb que representa l’objecte amb què es relaciona indirectament l’acció verbal i de la qual rep el dany o el profit.
    2. estil indirecte Manera de reproduir textualment en un discurs un enunciat d’un altre discurs, amb adaptació de certes referències originals al procés enunciatiu en què s’està fent la reproducció.
  3. cop indirecte (o simplement indirecte) esports En el futbol i altres esports d’equip, càstig consistent a tirar la pilota, parada, contra la porta de l’equip sancionat, que forma una barrera defensiva; perquè en resulti gol, cal que la pilota sigui tocada per un altre jugador que no sigui el que l’ha llançada.

■ indirecte
| indirecta

adjectiu No directe, que no mena dretament a un fi o resultat, que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d’alguna cosa Causa indirecta Mitjans indirectes Línia indirecta de parentiu femení Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa Que et penses que no entenc les indirectes gramàtica complement indirecte Nom donat al complement del verb que representa l’objecte amb què es relaciona indirectament l’acció verbal i de la qual rep el dany o el profit estil indirecte Manera de reproduir textualment en un discurs un enunciat d’un altre discurs, amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indiscernibilitat

■ indiscernibilitat

femení Qualitat d’indiscernible