Es mostren 88939 resultats

■ indissoluble

■ indissoluble

adjectiu No dissoluble, que no pot ésser desunit, destruït
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indissolublement

■ indissolublement

adverbi D’una manera indissoluble
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indistinció

■ indistinció

femení Manca de distinció, de diferenciació, qualitat d’indistint
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indistingibilitat

■ indistingibilitat

femení Qualitat d’indistingible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indistingible

■ indistingible

adjectiu No distingible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indistint
| indistinta

■ indistint
| indistinta

adjectiu No distint
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ indistintament

■ indistintament

adverbi Sense distinció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ individu
| indivídua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individu</title>

Etimologia: del ll. individuus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Indivisible.
  2. masculí
    1. Persona pertanyent a una classe, a una corporació, tot membre d’una societat humana.
    2. col·loquialment Home, tipus. Caram, quin individu!
  3. masculí i femení Mot amb què hom designa una persona el nom, la condició, etc., de la qual ignora o no vol dir. Va comparèixer un individu carregat de papers.
  4. masculí biologia Cada ésser organitzat i independent, sigui vegetal o animal.
  5. masculí filosofia i sociologia
    1. Cadascun dels éssers organitzats, siguin animals o vegetals, respecte a l’espècie a què pertanyen.
    2. Persona, considerada aïlladament i com a element irreductible, com a tal, al grup o comunitat.

■ individu
| indivídua

adjectiu Indivisible masculí Persona pertanyent a una classe, a una corporació, tot membre d’una societat humana colloquialment Home, tipus Caram, quin individu masculí i femení Mot amb què hom designa una persona el nom, la condició, etc, de la qual ignora o no vol dir Va comparèixer un individu carregat de papers masculí biologia Cada ésser organitzat i independent, sigui vegetal o animal masculí filosofia i sociologia Cadascun dels éssers organitzats, siguin animals o vegetals, respecte a l’espècie a què pertanyen Persona, considerada aïlladament i com a element irreductible, com a tal, al…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ individuació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individuació</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_a_ci_ó
Etimologia: del b. ll. individuatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’individuar;
    2. l’efecte.
  2. filosofia
    1. Realització d’una idea o forma en un individu concret.
    2. principi d’individuació Principi o raó explicativa del fet que un ésser concret tingui una existència específica i singular.

■ individuació

femení Acció d’individuar l’efecte filosofia Realització d’una idea o forma en un individu concret principi d’individuació Principi o raó explicativa del fet que un ésser concret tingui una existència específica i singular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ individual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">individual</title>

Partició sil·làbica: in_di_vi_du_al
Etimologia: del b. ll. individualis, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’individu. Qualitats individuals. Interessos individuals.
    2. Destinat a un sol individu. Llit individual.
  2. femení art Exposició d’art on participa un sol artista.

■ individual

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’individu Qualitats individuals Interessos individuals Destinat a un sol individu Llit individual femení art Exposició d’art on participa un sol artista
Informació complementària
Traducció