Es mostren 88939 resultats

■ indubtablement

■ indubtablement

adverbi D’una manera indubtable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inducció</title>

Partició sil·làbica: in_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. inductio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció d’induir, d’emmenar algú a alguna cosa.
  2. dret penal Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d’acomplir-ne una altra l’omissió de la qual és també delictiva.
  3. electricitat
    1. inducció electromagnètica Producció d’una força electromotriu en un circuit tancat travessat per un flux magnètic variable, o en un element de circuit mòbil que talla un flux magnètic.
    2. inducció mútua Producció d’una força electromotriu en un circuit a causa de les variacions del corrent que circula per un circuit pròxim.
    3. inducció pròpia Autoinducció.
  4. embriologia
    1. Procés que orienta la diferenciació de les cèl·lules embrionàries i controla la forma definitiva de l’embrió a partir d’un centre organitzador.
    2. inducció assimiladora Inducció que actua sobre un teixit no diferenciat.
    3. inducció germinal Inducció que actua sobre les cèl·lules germinals.
    4. inducció somàtica Inducció que actua sobre les cèl·lules somàtiques.
  5. fisiologia vegetal Iniciació d’un procés fisiològic determinada per un estímul.
  6. lògica Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
  7. matemàtiques Mètode per a demostrar la validesa d’una successió numerable de proposicions P1, P2, ..., Pn, ... que consisteix a demostrar la proposició P1i que la validesa de Pnimplica la validesa de Pn+ 1.
  8. medicina Període transcorregut entre la inhalació o la injecció d’un anestèsic i el moment en què és assolit el nivell òptim d’anestèsia.
  9. inducció elèctrica electricitat Desplaçament.
  10. inducció electroestàtica electricitat Fenomen consistent en la modificació de la distribució de la càrrega elèctrica d’un cos neutre per acció d’un camp elèctric o d’un cos carregat pròxim, de manera que certes zones del cos resten electritzades sense variar, però, la càrrega total.
  11. inducció enzimàtica bioquímica Mecanisme d’estimulació de la síntesi d’un determinat enzim per un microorganisme, degut a la presència del substrat corresponent en el medi.
  12. inducció magnètica [símbol B] magnetisme Vector tal que la força produïda per un camp magnètic sobre un element de corrent és igual al producte vectorial d’aquest element de corrent pel dit vector.

■ inducció

femení Acció d’induir, d’emmenar algú a alguna cosa dret penal Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d’acomplir-ne una altra l’omissió de la qual és també delictiva electricitat inducció electromagnètica Producció d’una força electromotriu en un circuit tancat travessat per un flux magnètic variable, o en un element de circuit mòbil que talla un flux magnètic inducció mútua Producció d’una força electromotriu en un circuit a causa de les variacions del corrent que circula per un circuit pròxim inducció pròpia Autoinducció embriologia Procés que orienta la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inductància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inductància</title>

Partició sil·làbica: in_duc_tàn_ci_a
Etimologia: de l’angl. inductance, i aquest, format sobre el ll. inductus, -a, -um, participi de inducĕre ‘conduir, introduir, induir’
    femení electricitat
  1. Propietat d’un circuit elèctric en virtut de la qual s’hi produeix una força electromotriu per inducció.
    1. [símbol L] Magnitud que expressa la propietat de la inductància.
    2. inductància mútua [símbol M] Relació entre el flux magnètic produït en un circuit a causa del corrent que circula per un altre de pròxim i aquest corrent.
    3. inductància pròpia (o simplement inductància) Relació entre el flux magnètic total abraçat per un circuit elèctric i el corrent que hi circula.

■ inductància

femení electricitat Propietat d’un circuit elèctric en virtut de la qual s’hi produeix una força electromotriu per inducció símbol L Magnitud que expressa la propietat de la inductància inductància mútua símbol M Relació entre el flux magnètic produït en un circuit a causa del corrent que circula per un altre de pròxim i aquest corrent inductància pròpia o simplement inductància Relació entre el flux magnètic total abraçat per un circuit elèctric i el corrent que hi circula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inducte
| inducta

■ inducte
| inducta

adjectiu i masculí electricitat i electrotècnia induït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

indúctil

indúctil

adjectiu No dúctil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

inductilitat

inductilitat

femení Qualitat d’indúctil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inductiu
| inductiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inductiu</title>

Partició sil·làbica: in_duc_tiu
Etimologia: del ll. td. inductivus, -a, -um, íd. 1a font: 1323
    adjectiu
  1. Que procedeix per inducció.
  2. electricitat Relatiu o pertanyent a la inducció electromagnètica o a la inductància; que posseeix inductància.
  3. efecte inductiu química Efecte degut a les diferències d’electronegativitat entre els àtoms que formen un enllaç covalent.

■ inductiu
| inductiva

adjectiu Que procedeix per inducció electricitat Relatiu o pertanyent a la inducció electromagnètica o a la inductància que posseeix inductància efecte inductiu química Efecte degut a les diferències d’electronegativitat entre els àtoms que formen un enllaç covalent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inductivament

■ inductivament

adverbi Per inducció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inductivitat

■ inductivitat

femení Qualitat d’inductiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inductòmetre

■ inductòmetre

masculí metrologia Aparell per a mesurar el valor d’una inductància
Traducció