Es mostren 88940 resultats

■ inerme

■ inerme

adjectiu Mancat d’arma o d’armes botànica Mancat d’espines o d’agullons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inerrable

■ inerrable

adjectiu Que no es pot errar, infallible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inerrància

■ inerrància

femení Condició d’inerrant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inerrant

■ inerrant

adjectiu No errant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inerràtic
| inerràtica

■ inerràtic
| inerràtica

adjectiu No erràtic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inert
| inerta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inert</title>

Etimologia: del ll. iners, -ertis, ‘estranya a tot art, sense capacitat, inactiu’, der. de ars.
    adjectiu
  1. Mancat del poder de moure’s o deturar-se per si mateix.
  2. patologia Reduït a la inactivitat, paralitzat.
  3. química Dit de la substància que no reacciona químicament.

■ inert
| inerta

adjectiu Mancat del poder de moure’s o deturar-se per si mateix patologia Reduït a la inactivitat, paralitzat química Dit de la substància que no reacciona químicament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inertament

■ inertament

adverbi Amb inèrcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inerudit
| inerudita

■ inerudit
| inerudita

adjectiu No erudit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inesborrable

■ inesborrable

adjectiu Que no pot ésser esborrat, indeleble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inesbrinable

■ inesbrinable

adjectiu Que no pot ésser esbrinat
Traducció