Es mostren 88939 resultats

■ inflamatori
| inflamatòria

■ inflamatori
| inflamatòria

adjectiu Que causa o comporta inflamació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inflament

■ inflament

masculí Acció d’inflar o inflar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inflar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inflar</title>

Etimologia: del ll. inflare, íd., der. de flare ‘bufar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Omplir amb aire, gas o líquid un cos, de material flexible o elàstic, de manera que les seves parets adquireixen convexitat exterior i esdevenen tenses o el seu volum augmenta. Inflar una pilota, un globus, un pneumàtic. El vent infla les veles. Ha inflat una paperina i l’ha feta explotar.
    2. transitiu per extensió Augmentar anormalment. Les pluges han inflat el riu.
    3. transitiu figuradament Exagerar. Inflar la veu. Inflar una notícia.
    4. pronominal Engreixar-se molt en poc temps. En poc temps s’ha inflat molt, el teu gat.
    5. pronominal figuradament Envanir-se.
    6. transitiu patologia Fer, una causa morbosa, que un òrgan o una part del cos esdevinguin més voluminosos.
    7. pronominal patologia Esdevenir més voluminós un òrgan o una part del cos.
    8. inflar el cap (a algú) figuradament Incitar-lo amb explicacions o raonaments tendenciosos, etc.
    9. inflar la cara (o els morros, etc.) (a algú) col·loquialment i hiperbòlicament Pegar-li molt fort.
  2. transitiu economia Augmentar un preu, un capital, etc., anormalment, excessivament.
  3. inflar el cuir adoberia Preparar la pell per a l’adob, especialment la destinada a sola d’adob vegetal.

■ inflar

verb transitiu Omplir amb aire, gas o líquid un cos, de material flexible o elàstic, de manera que les seves parets adquireixen convexitat exterior i esdevenen tenses o el seu volum augmenta Inflar una pilota, un globus, un pneumàtic El vent infla les veles Ha inflat una paperina i l’ha feta explotar transitiu per extensió Augmentar anormalment Les pluges han inflat el riu transitiu figuradament Exagerar Inflar la veu Inflar una notícia pronominal Engreixar-se molt en poc temps En poc temps s’ha inflat molt, el teu gat pronominal figuradament Envanir-se transitiu patologia Fer, una causa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

inflat
| inflada


<title type="display">inflat</title>

Etimologia: del ll. inflatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que sofreix inflament, afectat d’inflament.
  2. alimentació, indústries alimentàries Dit del gra de cereal que s’ha desorganitzat per evaporació brusca del seu contingut mitjançant l’escalfor.

inflat
| inflada

adjectiu Que sofreix inflament, afectat d’inflament alimentació, indústries alimentàries Dit del gra de cereal que s’ha desorganitzat per evaporació brusca del seu contingut mitjançant l’escalfor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inflex
| inflexa

■ inflex
| inflexa

adjectiu Que s’encorba cap al centre Estams inflexos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inflexibilitat

■ inflexibilitat

femení Qualitat d’inflexible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inflexible

■ inflexible

adjectiu No flexible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inflexiblement

■ inflexiblement

adverbi D’una manera inflexible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inflexió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inflexió</title>

Partició sil·làbica: in_fle_xi_ó
Etimologia: del ll. inflexio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de corbar;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia
    1. Assimilació fonètica que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació veïna.
    2. Element morfemàtic, eventualment zero, que marca la característica d’un tema verbal.
    3. Flexió.
    4. Modificació significativa en la corba melòdica d’una emissió fònica.
  3. matemàtiques
    1. Canvi en el sentit de la concavitat d’una corba.
    2. punt d’inflexió Punt d’una corba en el qual canvia el sentit de la concavitat i la tangent talla la corba.
  4. música
    1. Variació en l’entonació de la veu que parla o canta.
    2. Descens lleuger de la línia melòdica.

■ inflexió

femení Acció de corbar l’efecte fonètica, fonologia Assimilació fonètica que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació veïna Element morfemàtic, eventualment zero, que marca la característica d’un tema verbal Flexió Modificació significativa en la corba melòdica d’una emissió fònica matemàtiques Canvi en el sentit de la concavitat d’una corba punt d’inflexió Punt d’una corba en el qual canvia el sentit de la concavitat i la tangent talla la corba música Variació en l’entonació de la veu que parla o canta Descens lleuger de la línia melòdica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inflicció

■ inflicció

femení Acció d’infligir Càstig, pena, que hom aplica
Traducció