Es mostren 88939 resultats

infraglotal

infraglotal

adjectiu Dit de la consonant articulada, en oposició a l’ejectiva, per l’aire procedent dels pulmons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infrahumà
| infrahumana

■ infrahumà
| infrahumana

adjectiu Indigne de l’espècie humana, més propi d’animals que no d’homes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infrangibilitat

■ infrangibilitat

femení Qualitat d’infrangible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infrangible

■ infrangible

adjectiu Que no pot ésser trencat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infranquejable

■ infranquejable

adjectiu Que no pot ésser franquejat, impossible de travessar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infraoctava

■ infraoctava

femení litúrgia Els sis dies compresos entre el primer i el darrer de l’octava d’una festivitat de l’Església
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infrapsíquic
| infrapsíquica

■ infrapsíquic
| infrapsíquica

adjectiu D’un nivell psíquic inferior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infraroig
| infraroja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">infraroig</title>

Partició sil·làbica: in_fra_roig
Etimologia: de roig
    física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’infraroig.
  2. masculí Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a les microones.
  3. raigs infraroigs Radiació electromagnètica pertanyent a l’espectre infraroig.

■ infraroig
| infraroja

física adjectiu Relatiu o pertanyent a l’infraroig masculí Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a les microones raigs infraroigs Radiació electromagnètica pertanyent a l’espectre infraroig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infrascrit
| infrascrita

■ infrascrit
| infrascrita

adjectiu i masculí i femení Que signa al capdavall d’un escrit Jo, l’infrascrit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ infrasò

■ infrasò

masculí física i acústica Vibració de la natura del so, però d’una freqüència inferior a la mínima audible
Traducció