Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ inguarible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inguarible</title>

Etimologia: de guarible

adjectiu No guarible.

■ inguinal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inguinal</title>

Etimologia: del ll. inguinalis, íd.

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’engonal.

■ inguinal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’engonal

ingúix

| ingúixa

<title type="display">ingúix</title>

Partició sil·làbica: in_gúix

adjectiu Relatiu o pertanyent als ingúixos.
masculí i femení etnologia Individu d’un poble caucàsic que habita, sobretot, a Ingúixia.
masculí lingüística Llengua caucàsica del grup nakhodaguestànic parlada pels ingúixos.

ingúix

| ingúixa

adjectiu Relatiu o pertanyent als ingúixos masculí i femení etnologia Individu d’un poble caucàsic que habita, sobretot, a Ingúixia masculí lingüística Llengua caucàsica del grup nakhodaguestànic parlada pels ingúixos

■ ingurgitació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingurgitació</title>

Partició sil·làbica: in_gur_gi_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. ingurgitatio, -ōnis, íd.

femení

1. Acció d’ingurgitar;
2. l’efecte.
patologia Repleció de teixits o conductes produïda per una estasi sanguínia.

■ ingurgitació

femení Acció d’ingurgitar l’efecte patologia Repleció de teixits o conductes produïda per una estasi sanguínia

■ ingurgitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingurgitar</title>

Etimologia: del ll. ingurgitare, íd.

verb transitiu Engolir.

■ ingurgitar

verb transitiu Engolir

■ inhàbil

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhàbil</title>

Etimologia: del ll. inhabĭlis, íd. 1a font: 1393

adjectiu No hàbil. Inhàbil per al treball. Obrers inhàbils. Dies inhàbils.
adjectiu i masculí i femení dret penal Que ha estat inhabilitat.

■ inhàbil

adjectiu No hàbil Inhàbil per al treball Obrers inhàbils Dies inhàbils adjectiu i masculí i femení dret penal Que ha estat inhabilitat

■ inhabilitació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabilitació</title>

Partició sil·làbica: in_ha_bi_li_ta_ci_ó
Etimologia: de inhabilitar

femení

1. Acció d’inhabilitar o inhabilitar-se;
2. l’efecte.
dret penal Pena consistent en la incapacitació per a exercir els càrrecs públics i en la restricció de drets civils o polítics.

■ inhabilitació

femení Acció d’inhabilitar o inhabilitar-se l’efecte dret penal Pena consistent en la incapacitació per a exercir els càrrecs públics i en la restricció de drets civils o polítics

■ inhabilitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabilitar</title>

Etimologia: del b. ll. inhabilitare, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III

verb

1. transitiu Fer algú inhàbil. Un accident el va inhabilitar per a la pràctica de l’esport.
2. pronominal Esdevenir inhàbil.
transitiu dret penal Condemnar algú amb la inhabilitació.

■ inhabilitar

verb transitiu Fer algú inhàbil Un accident el va inhabilitar per a la pràctica de l’esport pronominal Esdevenir inhàbil transitiu dret penal Condemnar algú amb la inhabilitació

■ inhabilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabilitat</title>

Etimologia: del b. ll. inhabilĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III

femení Manca d’habilitat, condició d’inhàbil.

■ inhabilitat

femení Manca d’habilitat, condició d’inhàbil

■ inhàbilment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhàbilment</title>

Etimologia: de inhàbil

adverbi D’una manera inhàbil.

■ inhàbilment

adverbi D’una manera inhàbil

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ inguarible

■ inguinal

ingúix | ingúixa

ingúix | ingúixa

■ ingurgitació

■ ingurgitar

■ inhàbil

■ inhabilitació

■ inhabilitar

■ inhabilitat

■ inhàbilment

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

ingúix

| ingúixa

ingúix

| ingúixa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia