Es mostren 88939 resultats

■ inhalita

■ inhalita

femení petrografia Roca exhalativa formada per sota d’un fons submarí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inharmonia

■ inharmonia

femení Manca d’harmonia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inharmònic
| inharmònica

■ inharmònic
| inharmònica

adjectiu Mancat d’harmonia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inharmònicament

■ inharmònicament

adverbi D’una manera inharmònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inharmoniós
| inharmoniosa

■ inharmoniós
| inharmoniosa

adjectiu No harmoniós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inherència

■ inherència

femení Qualitat d’inherent lingüística Compenetració íntima de subjecte i predicat o d’element determinat i element determinant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inherent

■ inherent

adjectiu Que existeix en alguna cosa com a atribut permanent, talment lligat a ella que no se’n pot separar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inherentment

■ inherentment

adverbi D’una manera inherent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhibició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhibició</title>

Partició sil·làbica: in_hi_bi_ci_ó
Etimologia: del ll. inhibitio, -ōnis, íd. 1a font: 1356
    femení
    1. Acció d’inhibir o inhibir-se;
    2. l’efecte.
  2. biologia i patologia Detenció o restricció de la funció d’un òrgan o d’una activitat fisiològica determinada.
  3. psicologia
    1. Supressió parcial o completa de l’activitat espontània o condicionada d’un sistema excitable.
    2. Estat psíquic que tendeix a frenar o evitar els modes d’expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d’un individu.
  4. inhibició enzimàtica bioquímica Acció reversible o irreversible d’una substància sobre un enzim, de manera que no hi permet d’actuar.

■ inhibició

femení Acció d’inhibir o inhibir-se l’efecte biologia i patologia Detenció o restricció de la funció d’un òrgan o d’una activitat fisiològica determinada psicologia Supressió parcial o completa de l’activitat espontània o condicionada d’un sistema excitable Estat psíquic que tendeix a frenar o evitar els modes d’expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d’un individu inhibició enzimàtica bioquímica Acció reversible o irreversible d’una substància sobre un enzim, de manera que no hi permet d’actuar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhibidor
| inhibidora

■ inhibidor
| inhibidora

adjectiu Que inhibeix masculí biologia Repressor masculí química i metallúrgia Substància que a una feble concentració té la propietat de deturar o retardar una reacció química
Traducció