Es mostren 88940 resultats

■ inhibidor
| inhibidora

■ inhibidor
| inhibidora

adjectiu Que inhibeix masculí biologia Repressor masculí química i metallúrgia Substància que a una feble concentració té la propietat de deturar o retardar una reacció química
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhibir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhibir</title>

Etimologia: del ll. inhibēre, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
    1. transitiu Impedir (a algú o a alguna cosa) d’intervenir en alguna cosa.
    2. pronominal Defugir d’intervenir en alguna cosa. Si ara s’inhibeix, després que no es queixi.
  2. transitiu biologia, patologia i psicologia Detenir o restringir (la funció d’un òrgan, d’una activitat fisiològica o psicològica, d’una reacció química, etc.).

■ inhibir

verb transitiu Impedir a algú o a alguna cosa d’intervenir en alguna cosa pronominal Defugir d’intervenir en alguna cosa Si ara s’inhibeix, després que no es queixi transitiu biologia , patologia i psicologia Detenir o restringir la funció d’un òrgan, d’una activitat fisiològica o psicològica, d’una reacció química, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhibitori
| inhibitòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhibitori</title>

Etimologia: de inhibir 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que inhibeix.
  2. dret processal
    1. adjectiu Dit de la petició formulada per un òrgan jurisdiccional que es creu competent per a conèixer d’un determinat afer, i dirigida a un altre que en aquell moment en coneix, per tal que en desisteixi.
    2. femení Despatx, decret o lletres que inhibeixen un jutge.

■ inhibitori
| inhibitòria

adjectiu Que inhibeix dret processal adjectiu Dit de la petició formulada per un òrgan jurisdiccional que es creu competent per a conèixer d’un determinat afer, i dirigida a un altre que en aquell moment en coneix, per tal que en desisteixi femení Despatx, decret o lletres que inhibeixen un jutge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhonest
| inhonesta

■ inhonest
| inhonesta

adjectiu No honest
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhòspit
| inhòspita

■ inhòspit
| inhòspita

adjectiu Sense comoditat, poc acollidor, que fa de mal estar-hi Un paratge inhòspit Un clima inhòspit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhospitalari
| inhospitalària

■ inhospitalari
| inhospitalària

adjectiu No hospitalari, poc acollidor o humà Gent inhospitalària Inhòspit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhospitalàriament

■ inhospitalàriament

adverbi No hospitalàriament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhospitalitat

■ inhospitalitat

femení Qualitat d’inhospitalari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhumà
| inhumana

■ inhumà
| inhumana

adjectiu Mancat d’humanitat, cruel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inhumació

■ inhumació

femení Acció d’inhumar l’efecte
Traducció