Es mostren 88939 resultats

■ inquietud

■ inquietud

femení Estat del qui està inquiet generalment en pl Preocupació per problemes morals o intellectuals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquilí
| inquilina

■ inquilí
| inquilina

masculí i femení dret Arrendatari d’una propietat urbana o d’una part d’aquesta propietat especialment Persona que viu en una casa que no és seva pagant-ne lloguer llogater
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquilinat

■ inquilinat

masculí Arrendament d’una casa o d’una part d’aquesta casa Lloguer que paga un inquilí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquiridor
| inquiridora

■ inquiridor
| inquiridora

adjectiu i masculí i femení Que inquireix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquirir

■ inquirir

verb transitiu Indagar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inquisició</title>

Partició sil·làbica: in_qui_si_ci_ó
Etimologia: del ll. inquisitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’inquirir;
    2. l’efecte.
  2. història eclesiàstica
    1. Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
    2. Casa on es reunia el tribunal de la inquisició.
    3. Presó dels reus del tribunal de la inquisició.

■ inquisició

femení Acció d’inquirir l’efecte història eclesiàstica Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament Casa on es reunia el tribunal de la inquisició Presó dels reus del tribunal de la inquisició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisidor
| inquisidora

■ inquisidor
| inquisidora

adjectiu i masculí i femení Inquiridor masculí Jutge del tribunal de la inquisició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisitiu
| inquisitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inquisitiu</title>

Etimologia: del ll. td. inquisitivus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1400, Canals
    adjectiu
  1. Que serveix per a inquirir.
  2. sistema inquisitiu dret processal Procediment totalment indagatori i secret per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema acusatori.

■ inquisitiu
| inquisitiva

adjectiu Que serveix per a inquirir sistema inquisitiu dret processal Procediment totalment indagatori i secret per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema acusatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisitorial

■ inquisitorial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la inquisició o als inquisidors per extensió Extremament sever, cruel, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisitorialment

■ inquisitorialment

adverbi Amb procediments inquisitorials
Traducció