Es mostren 88940 resultats

■ inquietar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inquietar</title>

Partició sil·làbica: in_qui_e_tar
Etimologia: del ll. inquietare, íd. 1a font: 1385
    verb
    1. transitiu Causar inquietud, fer estar inquiet. El seu retard m’inquieta.
    2. pronominal No us inquieteu tant per ell.
  2. transitiu No deixar estar tranquil. No inquietis el gos, que encara et mossegarà.

■ inquietar

verb transitiu Causar inquietud, fer estar inquiet El seu retard m’inquieta pronominal No us inquieteu tant per ell transitiu No deixar estar tranquil No inquietis el gos, que encara et mossegarà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquietud

■ inquietud

femení Estat del qui està inquiet generalment en pl Preocupació per problemes morals o intellectuals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquilí
| inquilina

■ inquilí
| inquilina

masculí i femení dret Arrendatari d’una propietat urbana o d’una part d’aquesta propietat especialment Persona que viu en una casa que no és seva pagant-ne lloguer llogater
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquilinat

■ inquilinat

masculí Arrendament d’una casa o d’una part d’aquesta casa Lloguer que paga un inquilí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquiridor
| inquiridora

■ inquiridor
| inquiridora

adjectiu i masculí i femení Que inquireix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquirir

■ inquirir

verb transitiu Indagar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inquisició</title>

Partició sil·làbica: in_qui_si_ci_ó
Etimologia: del ll. inquisitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’inquirir;
    2. l’efecte.
  2. història eclesiàstica
    1. Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
    2. Casa on es reunia el tribunal de la inquisició.
    3. Presó dels reus del tribunal de la inquisició.

■ inquisició

femení Acció d’inquirir l’efecte història eclesiàstica Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament Casa on es reunia el tribunal de la inquisició Presó dels reus del tribunal de la inquisició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisidor
| inquisidora

■ inquisidor
| inquisidora

adjectiu i masculí i femení Inquiridor masculí Jutge del tribunal de la inquisició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisitiu
| inquisitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inquisitiu</title>

Etimologia: del ll. td. inquisitivus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1400, Canals
    adjectiu
  1. Que serveix per a inquirir.
  2. sistema inquisitiu dret processal Procediment totalment indagatori i secret per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema acusatori.

■ inquisitiu
| inquisitiva

adjectiu Que serveix per a inquirir sistema inquisitiu dret processal Procediment totalment indagatori i secret per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema acusatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquisitorial

■ inquisitorial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la inquisició o als inquisidors per extensió Extremament sever, cruel, etc
Traducció