Es mostren 88940 resultats

■ insecti-

■ insecti-

Forma prefixada del mot llatí insectum , que significa ‘insecte’ Ex insecticida, insectífug
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ insecticida

■ insecticida

adjectiu i masculí fitopatologia i higiene Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ insectívor
| insectívora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insectívor</title>

Etimologia: de insecti- i -vor 1a font: 1888, DLab.
    zoologia
  1. adjectiu Dit dels animals zoòfags que s’alimenten principalment d’insectes.
  2. masculí
    1. plural Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, plantígrads i ungulígrads, amb musell allargat i sovint acabat en una petita trompa.
    2. singular Mamífer de l’ordre dels insectívors.

■ insectívor
| insectívora

zoologia adjectiu Dit dels animals zoòfags que s’alimenten principalment d’insectes masculí plural Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, plantígrads i ungulígrads, amb musell allargat i sovint acabat en una petita trompa singular Mamífer de l’ordre dels insectívors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ insegmentat
| insegmentada

■ insegmentat
| insegmentada

adjectiu No segmentat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inseguible

■ inseguible

adjectiu Que hom no pot seguir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ insegur
| insegura

■ insegur
| insegura

adjectiu No segur, mancat de seguretat Estar insegur el temps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inseguretat

■ inseguretat

femení Manca de seguretat, qualitat d’insegur La inseguretat del temps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

inselberg*

inselberg*

masculí geologia Relleu residual rocós de 10 a 500 m d’alçària i flancs rosts que domina un pediment o un pediplà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inseminació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inseminació</title>

Partició sil·làbica: in_se_mi_na_ci_ó
Etimologia: de inseminar
    femení
  1. biologia Arribada de l’esperma a l’òvul per tal de fecundar-lo.
  2. inseminació artificial medicina i zoologia Procediment d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella sense acoblament ni coit.

■ inseminació

femení biologia Arribada de l’esperma a l’òvul per tal de fecundar-lo inseminació artificial medicina i zoologia Procediment d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella sense acoblament ni coit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inseminar

■ inseminar

verb transitiu Produir una inseminació en una femella Inseminar una ovella usat absolutament Una cànula d’inseminar microbiologia sembrar 4
Informació complementària
Traducció