Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ insolubilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insolubilitat</title>

Etimologia: del ll. td. insolubilĭtas, -ātis, íd.

femení Qualitat d’insoluble.

■ insolubilitat

femení Qualitat d’insoluble

■ insoluble

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insoluble</title>

Etimologia: del ll. insolubĭlis, íd.

adjectiu

No soluble, que no pot ésser dissolt. Una substància insoluble en l’aigua.
Que no pot ésser resolt. Un problema insoluble.
Que no pot formar cap solució.

■ insoluble

adjectiu No soluble, que no pot ésser dissolt Una substància insoluble en l’aigua Que no pot ésser resolt Un problema insoluble Que no pot formar cap solució

■ insolublement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insolublement</title>

Etimologia: de insoluble

adverbi D’una manera insoluble.

■ insolublement

adverbi D’una manera insoluble

■ insolutumdació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insolutumdació</title>

Partició sil·làbica: in_so_lu_tum_da_ci_ó
Etimologia: del ll. insolutum ‘no pagat’ i datio, -ōnis ‘acció de donar’

femení dret català Cessió d’una cosa, d’un dret o béns, en pagament d’un crèdit, amb el consentiment del creditor, que es dona per pagat.

■ insolutumdació

femení dret català Cessió d’una cosa, d’un dret o béns, en pagament d’un crèdit, amb el consentiment del creditor, que es dona per pagat

■ insolvència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insolvència</title>

Partició sil·làbica: in_sol_vèn_ci_a
Etimologia: de insolvent

femení dret Estat del qui és insolvent.

■ insolvència

femení dret Estat del qui és insolvent

■ insolvent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insolvent</title>

Etimologia: de solvent 1a font: s. XX, Oller

adjectiu Que no té per a pagar el que deu.

■ insolvent

adjectiu Que no té per a pagar el que deu

■ insomne

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insomne</title>

Etimologia: del ll. insomnis, íd. 1a font: s. XX, Carner

adjectiu Que no pot dormir.

■ insomne

adjectiu Que no pot dormir

■ insomni

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insomni</title>

Etimologia: del ll. insomnium, íd. 1a font: 1868, DLCo.

masculí patologia Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son.

■ insomni

masculí patologia Trastorn del son consistent en una dificultat per a adormir-se o en un desvetllament precoç amb impossibilitat de tornar a agafar el son

■ insondable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insondable</title>

Etimologia: de sondable 1a font: s. XX, Ruyra

adjectiu

No mesurable amb una sonda, especialment per la seva profunditat.
hiperbòlicament Dit d’un abisme, un pou, etc., molt profund.
figuradament Inescrutable.

■ insondable

adjectiu No mesurable amb una sonda, especialment per la seva profunditat hiperbòlicament Dit d’un abisme, un pou, etc, molt profund figuradament Inescrutable

■ insonor

| insonora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insonor</title>

Etimologia: de sonor

adjectiu No sonor, mancat de sonoritat.

■ insonor

| insonora

adjectiu No sonor, mancat de sonoritat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ insolubilitat

■ insoluble

■ insolublement

■ insolutumdació

■ insolvència

■ insolvent

■ insomne

■ insomni

■ insondable

■ insonor | insonora

■ insonor | insonora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ insonor

| insonora

■ insonor

| insonora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia