Es mostren 88939 resultats

■ intensificador
| intensificadora

■ intensificador
| intensificadora

adjectiu i masculí i femení Que intensifica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intensificar

■ intensificar

verb transitiu Fer més intens Intensificar els esforços per trobar la pau pronominal S’intensifica la tensió entre ells dos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intensió</title>

Partició sil·làbica: in_ten_si_ó
Homòfon: intenció
Etimologia: del ll. intensio, -ōnis ‘tensió; creixement d’intensitat’
    femení lògica
  1. Comprensió.
  2. En la lògica moderna, conjunt de propietats d’un objecte representades per un terme general.

■ intensió

femení lògica Comprensió En la lògica moderna, conjunt de propietats d’un objecte representades per un terme general
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intensional

■ intensional

adjectiu lingüística Relatiu a les propietats definitòries d’un concepte, més que no pas als objectes a què aquest s’aplica Definició, significat, intensional
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intensitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intensitat</title>

Etimologia: del ll. intensĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat d’intens.
  2. física
    1. Magnitud d’una força, d’un fenomen, de l’energia.
    2. intensitat de camp electricitat En un camp elèctric, vector de magnitud igual al quocient entre la força exercida sobre una càrrega elèctrica i aquesta càrrega, i de la mateixa direcció i el mateix sentit que la força.
    3. intensitat de camp magnetisme En un camp magnètic, vector de magnitud igual al quocient entre la inducció magnètica i la permeabilitat, i de la mateixa direcció i el mateix sentit que la inducció magnètica.
    4. intensitat de corrent (o simplement intensitat) electricitat Càrrega elèctrica que travessa, per unitat de temps, la secció d’un conductor pel qual flueix un corrent elèctric. La seva unitat en el sistema internacional és l’ampere.
    5. intensitat energètica (o radiant) Quocient entre el flux energètic, emès en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
    6. intensitat lluminosa luminotècnia Quocient entre el flux lluminós emès per una font lluminosa, en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
    7. intensitat sonora (o acústica) acústica Quantitat d’energia sonora, present en un punt determinat, referida a la unitat de superfície i en una direcció determinada.
  3. fonètica, fonologia Factor acústic que depèn, físicament, de l’amplitud de l’ona sonora i que algunes llengües empren com a tret fonològicament distintiu.

■ intensitat

femení Qualitat d’intens física Magnitud d’una força, d’un fenomen, de l’energia intensitat de camp electricitat En un camp elèctric, vector de magnitud igual al quocient entre la força exercida sobre una càrrega elèctrica i aquesta càrrega, i de la mateixa direcció i el mateix sentit que la força intensitat de camp magnetisme En un camp magnètic, vector de magnitud igual al quocient entre la inducció magnètica i la permeabilitat, i de la mateixa direcció i el mateix sentit que la inducció magnètica intensitat de corrent o simplement intensitat electricitat Càrrega elèctrica que travessa,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intensiu
| intensiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intensiu</title>

Partició sil·làbica: in_ten_siu
Etimologia: del b. ll. intensivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que tendeix a fer intens, a intensificar.
  2. agricultura i ramaderia Dit de l’activitat que es proposa l’increment de la producció en àrees limitades, amb gran inversió de capital o de treball. Agricultura intensiva. Conreu intensiu. Ramaderia intensiva.
  3. lingüística
    1. Dit de l’element que emfatitza la significació d’un terme.
    2. Dit de l’aspecte de l’acció verbal, considerada més intensa que no la d’un altre verb pres com a punt de referència.

■ intensiu
| intensiva

adjectiu Que tendeix a fer intens, a intensificar agricultura i ramaderia Dit de l’activitat que es proposa l’increment de la producció en àrees limitades, amb gran inversió de capital o de treball Agricultura intensiva Conreu intensiu Ramaderia intensiva lingüística Dit de l’element que emfatitza la significació d’un terme Dit de l’aspecte de l’acció verbal, considerada més intensa que no la d’un altre verb pres com a punt de referència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intensivament

■ intensivament

adverbi D’una manera intensiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intent

■ intent

masculí Acció d’intentar l’efecte, temptativa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intentar</title>

Etimologia: del ll. intentare ‘tendir vers; intentar’, freqüentatiu de intendĕre 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Obrar per atènyer la consecució d’un fi. Va intentar deixar de fumar, però no se’n va sortir.
  2. dret processal Promoure. Intentar un procés.

■ intentar

verb transitiu Obrar per atènyer la consecució d’un fi Va intentar deixar de fumar, però no se’n va sortir dret processal Promoure Intentar un procés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

inter nos*

inter nos*

locució adverbial Locució que significa ‘entre nosaltres, confidencialment’