Es mostren 88939 resultats

■ interoceànic
| interoceànica

■ interoceànic
| interoceànica

adjectiu Que uneix dos oceans, establert entre dos oceans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

interoceptiu
| interoceptiva


<title type="display">interoceptiu</title>

Partició sil·làbica: in_te_ro_cep_tiu
adjectiu fisiologia animal Que és referit a la sensibilitat nerviosa originada per estímuls provinents del propi cos.

interoceptiu
| interoceptiva

adjectiu fisiologia animal Que és referit a la sensibilitat nerviosa originada per estímuls provinents del propi cos
Gran Diccionari de la llengua catalana

interoceptor

interoceptor

masculí anatomia i fisiologia animal Receptor de sensibilitat, que és activat per estímuls provinents del propi cos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interopercle

■ interopercle

masculí anatomia animal Un dels quatre ossos de l’opercle de certs peixos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interordinat
| interordinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interordinat</title>

Partició sil·làbica: in_ter_or_di_nat
adjectiu gramàtica Dit d’una oració composta que conté dues proposicions o clàusules que mantenen una relació d’interdependència i expressen relacions de causa i efecte o de tesi i antítesi. Les oracions condicionals i les concessives pertanyen al grup de les interordinades.

■ interordinat
| interordinada

adjectiu gramàtica Dit d’una oració composta que conté dues proposicions o clàusules que mantenen una relació d’interdependència i expressen relacions de causa i efecte o de tesi i antítesi Les oracions condicionals i les concessives pertanyen al grup de les interordinades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interossi
| interòssia

■ interossi
| interòssia

adjectiu Situat entre els ossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

interparietal

interparietal

adjectiu anatomia animal Situat entre els parietals masculí antropologia Inca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interpel·lació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interpel·lació</title>

Partició sil·làbica: in_ter_pel_la_ci_ó
Etimologia: del ll. interpellatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’interpel·lar;
    2. l’efecte.
  2. ciències polítiques Requeriment que un membre de la cambra fa al govern per tal que aquest doni explicacions a la cambra sobre la seva política.
  3. interpel·lació judicial dret processal Requeriment del jutge al litigant o al testimoni per tal que responguin la veritat.

■ interpel·lació

femení Acció d’interpellar l’efecte ciències polítiques Requeriment que un membre de la cambra fa al govern per tal que aquest doni explicacions a la cambra sobre la seva política interpellació judicial dret processal Requeriment del jutge al litigant o al testimoni per tal que responguin la veritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interpel·lant

■ interpel·lant

adjectiu Que interpella masculí i femení Persona que fa una interpellació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interpel·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interpel·lar</title>

Etimologia: del ll. interpellare, íd. 1a font: 1618
    verb transitiu
  1. Adreçar la paraula a algú per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d’explicar un fet, d’explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge.
  2. ciències polítiques i dret processal Fer una interpel·lació.

■ interpel·lar

verb transitiu Adreçar la paraula a algú per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d’explicar un fet, d’explicar els seus actes Cal interpellar el metge ciències polítiques i dret processal Fer una interpellació
Informació complementària
Traducció