Es mostren 88940 resultats

■ intimació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intimació</title>

Partició sil·làbica: in_ti_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. intimatio, -ōnis, íd. 1a font: 1444
    femení
    1. Acció d’intimar;
    2. l’efecte.
    1. dret Notificació o declaració d’una ordre o un manament.
    2. dret Requeriment vigorós sota advertència.
    3. intimació a compareixença dret processal Requeriment i citació d’una persona per tal que comparegui en judici.
    4. intimació de pagament dret civil Requeriment formal adreçat a un deutor per tal que compleixi la seva obligació, amb l’advertiment que hom procedirà, si no la compleix, pels tràmits legals.

■ intimació

femení Acció d’intimar l’efecte dret Notificació o declaració d’una ordre o un manament dret Requeriment vigorós sota advertència intimació a compareixença dret processal Requeriment i citació d’una persona per tal que comparegui en judici intimació de pagament dret civil Requeriment formal adreçat a un deutor per tal que compleixi la seva obligació, amb l’advertiment que hom procedirà, si no la compleix, pels tràmits legals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ íntimament

■ íntimament

adverbi D’una manera íntima, amb intimitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intimar</title>

Etimologia: del ll. intimare ‘posar endins; fer conèixer’ 1a font: 1358
    verb
  1. transitiu
    1. Fer saber alguna cosa a algú. Li vaig intimar la nova.
    2. En certes expressions, declarar, convocar, etc. Intimar la guerra. Intimar un concili.
  2. transitiu Ordenar autoritàriament. El vaig intimar a sortir.
  3. intransitiu Introduir-se íntimament en l’afecte d’algú. Diuen que va intimar amb un escriptor famós.

■ intimar

verb transitiu Fer saber alguna cosa a algú Li vaig intimar la nova En certes expressions, declarar, convocar, etc Intimar la guerra Intimar un concili transitiu Ordenar autoritàriament El vaig intimar a sortir intransitiu Introduir-se íntimament en l’afecte d’algú Diuen que va intimar amb un escriptor famós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intimatori
| intimatòria

■ intimatori
| intimatòria

adjectiu dret Dit de les cartes o documents amb què hom intima algun decret o alguna ordre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

intimidable

intimidable

adjectiu Que pot ésser intimidat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intimidació

■ intimidació

femení Acció d’intimidar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intimidador
| intimidadora

■ intimidador
| intimidadora

adjectiu Intimidatori
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intimidar

■ intimidar

verb transitiu Fer agafar por La seva corpulència intimida els rivals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intimidatori
| intimidatòria

■ intimidatori
| intimidatòria

adjectiu Que intimida Un tret intimidatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intimisme

■ intimisme

masculí art Nom donat sovint a l’estil conreat pels nabís Pierre Bonnard i Édouard Vuillard, centrats en la temàtica dels interiors amb figures
Traducció