Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu gramàtica Dit d’un verb que habitualment no admet complement directe Dit d’una oració en què el predicat és un verb intransitiu o usat com a intransitiu

■ intransitivament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intransitivament</title>

Etimologia: de intransitiu

adverbi Com a intransitiu.

■ intransitivament

adverbi Com a intransitiu

■ intransitivitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intransitivitat</title>

Etimologia: de intransitiu

femení gramàtica Propietat d’un verb intransitiu.

■ intransitivitat

femení gramàtica Propietat d’un verb intransitiu

■ intransmissibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intransmissibilitat</title>

Etimologia: de intransmissible

femení Qualitat d’intransmissible.

■ intransmissibilitat

femení Qualitat d’intransmissible

■ intransmissible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intransmissible</title>

Etimologia: de transmissible

adjectiu No transmissible.

■ intransmissible

adjectiu No transmissible

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ intransfusible

■ intransigència

■ intransigent

■ intransitable

■ intransitat | intransitada

■ intransitat | intransitada

■ intransitiu | intransitiva

■ intransitiu | intransitiva

■ intransitivament

■ intransitivitat

■ intransmissibilitat

■ intransmissible

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ intransitat

| intransitada

■ intransitat

| intransitada

■ intransitiu

| intransitiva

■ intransitiu

| intransitiva

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia