Es mostren 88939 resultats

invectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">invectiva</title>

Accessory
Etimologia: del ll. invectiva (oratio) ‘(discurs) transportat (de vehemència), adj. fem. der. de invectus, -a, -um, participi de invehi ‘transportar-se, deixar-se endur, heure-se-les contra algú’, der. de vehĕre 1a font: 1803, DEst.
Body
femení Discurs o escrit que conté una censura violenta, diatriba.

invectiva

invectivar

invectivar

invencibilitat

invencibilitat

invencible

invencible

invenciblement

invenciblement

invenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">invenció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_ven_ci_ó
Etimologia: del ll. inventio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    femení
  1. antigament Acció de trobar una cosa oculta. La invenció de la Santa Creu.
    1. Acció d’inventar. La invenció de la pólvora. Fer una invenció.
    2. La cosa inventada. Em va ensenyar la seva invenció. Això són invencions teves.
  2. música Composició instrumental a dues o tres veus, d’estil contrapuntístic.
  3. retòrica Primera part de la retòrica que cerca les idees i els arguments que seran ordenats en la disposició.
  4. antigament teatre Farsa, representació còmica.

invenció

invençut
| invençuda

invençut
| invençuda

Informació complementària

invendible

invendible

invent

invent

inventar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inventar</title>

Accessory
Etimologia: de invent 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Trobar, descobrir, a força d’estudi, d’enginy, alguna cosa nova, no coneguda d’abans. Ha inventat un nou joc de mans.
    2. haver inventat la pólvora irònicament Creure erròniament haver inventat una cosa nova o extraordinària. Això és més vell que anar a peu, però ell es pensa que ha inventat la pólvora.
    3. no haver inventat la pólvora irònicament Expressió que hom aplica a una persona d’escàs enginy.
    1. transitiu Fabricar mentalment, crear amb la pròpia imaginació. Anava inventant el conte a mesura que l’explicava.
    2. transitiu especialment Presentar com a veritable, real, alguna cosa que no ho és, fingir. No feia sinó inventar dificultats.
    3. pronominal Vaig haver d’inventar-me una excusa.

inventar