Es mostren 88939 resultats

■ iode


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">iode</title>

Partició sil·làbica: io_de
Etimologia: del gr. iṓdēs ‘violat, marró’, de íon ‘violeta’ i eĩdos ‘aspecte’, creat pel químic L.-J. Gay-Lussac el 1812, en observar el color violat dels seus vapors 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. [símbol I] química inorgànica i biologia Element no-metàl·lic pertanyent a la família dels halògens, de nombre atòmic 53 i de pes atòmic 126,9044.
  2. índex de iode química analítica Percentatge de pes d’halogen, calculat com a iode, absorbit per un greix en unes condicions determinades.
  3. tintura de iode farmàcia, indústria farmacèutica Solució de iode en alcohol, emprada com a desinfectant.

■ iode

masculí símbol I química inorgànica i biologia Element no-metàllic pertanyent a la família dels halògens, de nombre atòmic 53 i de pes atòmic 126,9044 índex de iode química analítica Percentatge de pes d’halogen, calculat com a iode, absorbit per un greix en unes condicions determinades tintura de iode farmàcia, indústria farmacèutica Solució de iode en alcohol, emprada com a desinfectant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

iòdel


<title type="display">iòdel</title>

Partició sil·làbica: iò_del
Etimologia: de l’al. dialectal alpí jodeln, verb onomatopeic der. del crit jo, que es modula passant sense transició de la veu de pit a la veu de cap amb falset agut
masculí música Modalitat de cant popular, a una veu o a unes quantes, típica dels habitants del Tirol i de les muntanyes suïsses, que es caracteritza pel pas constant de la veu normal a un falset agut.

iòdel

masculí música Modalitat de cant popular, a una veu o a unes quantes, típica dels habitants del Tirol i de les muntanyes suïsses, que es caracteritza pel pas constant de la veu normal a un falset agut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iodhídric
| iodhídrica

■ iodhídric
| iodhídrica

adjectiu química Que conté àcid iodhídric àcid iodhídric Compost de fórmula HI que en estat anhidre és un gas d’olor irritant, format per molècules de iodur d’hidrogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iòdic
| iòdica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">iòdic</title>

Partició sil·làbica: iò_dic
Etimologia: de iode 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu química inorgànica
  1. Relatiu o pertanyent al iode.
  2. Que conté iode.
  3. Dit especialment dels composts de iode en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +5.

■ iòdic
| iòdica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al iode Que conté iode Dit especialment dels composts de iode en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +5
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

iòdide

iòdide

femení patologia Erupció cutània provocada per l’ús intern del iode
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iodimetria

■ iodimetria

femení química analítica Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució valorant de iode, la qual conté un excés de iodur i forma el complex triiodur I 3 -
Gran Diccionari de la llengua catalana

iodimètric
| iodimètrica

iodimètric
| iodimètrica

adjectiu química analítica Relatiu o pertanyent a la iodimetria
Gran Diccionari de la llengua catalana

iodirita

iodirita

femení mineralogia Iodargirita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iodisme

■ iodisme

masculí patologia Estat morbós produït per l’ús excessiu o prolongat de les preparacions de iode
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iodit

■ iodit

masculí química inorgànica Qualsevol sal de l’àcid iodós Anió de fórmula IO 2 - , derivat de l’àcid iodós per pèrdua de l’hidrogen