Es mostren 88940 resultats

irona

irona

Traducció

ironia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ironia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: i_ro_ni_a
Etimologia: del ll. ironīa, i aquest, del gr. eirōneía ‘interrogació fingint ignorància; dissimulació’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    femení
    1. Figura retòrica que consisteix a expressar una intenció amb un llenguatge de significat aparentment contrari, com a retret o burla.
    2. Forma d’humor que adopta aquest recurs.
  1. [sovint en pl] figuradament Esdeveniment contrari al que hom té dret a esperar.
  2. filosofia Procediment interrogatori utilitzat per Sòcrates, el qual, fingint d’ignorar una cosa, demostrava que en tenia un coneixement superior al del seu interlocutor que presumia de saber-la.

ironia

irònic
| irònica

irònic
| irònica

irònicament

irònicament

ironisme

ironisme

ironista

ironista

Informació complementària

ironitzar

ironitzar

iroquès
| iroquesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">iroquès</title>

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als iroquesos.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble indígena d’Amèrica del Nord, que habitava a l’actual estat de Nova York, a la vall del riu Mohawk i a la regió dels Grans Llacs.
  3. masculí lingüística Llengua dels iroquesos.

iroquès
| iroquesa

irós
| irosa

irós
| irosa

irracional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">irracional</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ir_ra_ci_o_nal
Etimologia: del ll. irrationalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
  1. No racional, no dotat de raó. Els animals irracionals.
  2. Estrany o contrari a la raó, mancat de raó o fonament lògic.
  3. Que no pot ésser copsat o justificat per la raó, que ultrapassa les possibilitats del coneixement racional.
  4. Mancat de seny, capciós.
  5. matemàtiques
    1. Dit de l’expressió que conté radicals. Nombre irracional.
    2. Relatiu o pertanyent als nombres irracionals.

irracional