Es mostren 88939 resultats

■ irrisori
| irrisòria

■ irrisori
| irrisòria

adjectiu Que fa riure Insignificant Un sou irrisori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irrisòriament

■ irrisòriament

adverbi Amb irrisió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

írrit
| írrita

írrit
| írrita

adjectiu dret No rat, mancat de consentiment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irritabilitat

■ irritabilitat

femení Qualitat d’irritable biologia Qualitat fonamental de la matèria viva que té la propietat de reaccionar enfront dels estímuls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irritable

■ irritable

adjectiu Susceptible d’ésser irritat Que fàcilment s’irrita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irritació

■ irritació

femení Acció d’irritar o d’irritar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irritant

■ irritant

adjectiu Que irrita adjectiu i masculí biologia Dit de l’agent físic, químic, mecànic, etc, que provoca una irritació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irritar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">irritar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. irritare (irrīto), íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
    1. transitiu Excitar en l’ànim d’algú un viu sentiment d’indignació, enuig, antagonisme. L’irrita pensar que no hagin interpretat bé les seves paraules.
    2. pronominal S’irrita per les burles més innocents.
  2. transitiu biologia i patologia Produir en la matèria viva modificacions funcionals com a reacció a estímuls potencialment nocius.



    3. Vegeu també:
    irritar2

■ irritar1

verb transitiu Excitar en l’ànim d’algú un viu sentiment d’indignació, enuig, antagonisme L’irrita pensar que no hagin interpretat bé les seves paraules pronominal S’irrita per les burles més innocents transitiu biologia i patologia Produir en la matèria viva modificacions funcionals com a reacció a estímuls potencialment nocius Vegeu també irritar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irritar2

■ irritar2

verb transitiu dret Anullar, invalidar Vegeu també irritar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irrogació

■ irrogació

femení Acció d’irrogar l’efecte
Traducció