Es mostren 88940 resultats

■ joglar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">joglar</title>

Etimologia: forma semiculta del ll. jocularis ‘graciós’, der. de jocŭlus ‘broma’, dimin. de jocus ‘joc’ 1a font: c. 1200
    masculí
  1. literatura Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.
  2. música A la baixa edat mitjana, membre d’una agrupació de tres o quatre músics que cantaven i dansaven i que rebien el nom de cobla de joglars.

■ joglar

masculí literatura Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals música A la baixa edat mitjana, membre d’una agrupació de tres o quatre músics que cantaven i dansaven i que rebien el nom de cobla de joglars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joglaresc
| joglaresca

■ joglaresc
| joglaresca

adjectiu Relatiu o pertanyent als joglars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joglaressa

■ joglaressa

femení literatura Dona que feia de joglar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joglaria

■ joglaria

femení Ofici de joglar Joc, truc, etc, propis d’un joglar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joguet

■ joguet

masculí Joguina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joguina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">joguina</title>

Etimologia: de joc1 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Objecte fet expressament per a jugar, per a entretenir-se els infants.
  2. figuradament Cosa o persona posada a mercè d’algú o d’alguna cosa, que en fa el que vol. La nau era la joguina dels vents.
  3. de joguina locució adjectiva De fira.

■ joguina

femení Objecte fet expressament per a jugar, per a entretenir-se els infants figuradament Cosa o persona posada a mercè d’algú o d’alguna cosa, que en fa el que vol La nau era la joguina dels vents de joguina locució adjectiva De fira
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joguinaire

■ joguinaire

masculí i femení Persona que fabrica joguines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joguinejar

■ joguinejar

verb intransitiu Entretenir-se amb algun objecte com jugant-hi Mentre s’esperava joguinejava amb un clip
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

jòguing


<title type="display">jòguing</title>

Etimologia: de l’angl. jogging, divulgat per l’ús nord-americà modern, substantivació de to jog ‘trotar, córrer moderadament’
masculí esports Exercici físic consistent a córrer sobre diversos tipus de terreny (pista, camins, rutes urbanes, etc.) practicat per mantenir-se en forma. Hom en diu també fúting.

jòguing

masculí esports Exercici físic consistent a córrer sobre diversos tipus de terreny pista, camins, rutes urbanes, etc practicat per mantenir-se en forma Hom en diu també fúting
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joguinós
| joguinosa

■ joguinós
| joguinosa

adjectiu Que joguineja
Traducció