Es mostren 88940 resultats

■ joia1

■ joia1

femení Gran alegria Vegeu també joia 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joia2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">joia</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: jo_ia
Etimologia: der. regressiu de joiell, pres per un der. dimin
    femení
    1. Peça d’or o d’un altre metall preciós, amb una o més gemmes, que hom porta com a ornament.
    2. figuradament Qualsevol cosa d’un valor extraordinari. Aquesta casa és una joia.
    3. figuradament Persona digna de gran estima. Aquell noi és una joia.
  2. dret civil Dret que corresponia a la muller de reclamar sobre els béns del marit mort, quan aquests eren suficients, després d’haver reclamat l’anell de boda i els vestits d’ús corrent.



    3. Vegeu també:
    joia1

■ joia2

femení Peça d’or o d’un altre metall preciós, amb una o més gemmes, que hom porta com a ornament figuradament Qualsevol cosa d’un valor extraordinari Aquesta casa és una joia figuradament Persona digna de gran estima Aquell noi és una joia dret civil Dret que corresponia a la muller de reclamar sobre els béns del marit mort, quan aquests eren suficients, després d’haver reclamat l’anell de boda i els vestits d’ús corrent Vegeu també joia 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joiell

■ joiell

masculí joia 2 1 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

joieller

joieller

masculí antigament Joier
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

joier
| joiera

joier

Partició sil·làbica: jo_ier
Etimologia: de joia2
  1. masculí joieria Estoig o armari per a guardar-hi joies.
  2. masculí i femení Persona que fa joies o joiells o en ven.

joier
| joiera

masculí joieria Estoig o armari per a guardar-hi joies masculí i femení Persona que fa joies o joiells o en ven
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joieria

■ joieria

femení Art de treballar les joies Taller o botiga de joier
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joiós
| joiosa

■ joiós
| joiosa

adjectiu Ple de joia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joiosament

■ joiosament

adverbi Alegrement, amb joia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

joli


<title type="display">joli</title>

Etimologia: probablement del fr. ant. joli ‘alegre’, a través de l’oc. ant. jòli, íd., aplicat a les naus ancorades que balancegen ‘alegres’ (v. enjòlit)
Mot emprat en l’expressió en joli locució adverbial Enjòlit.

joli

Mot emprat en l’expressió en joli locució adverbial Enjòlit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ joliu
| joliua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">joliu</title>

Partició sil·làbica: jo_liu
Etimologia: del fr. ant. jolif, avui joli ‘alegre; bonic’, segurament a través de l’oc. ant. joliu, íd., provinent de l’ant. escandinau jôl ‘festa pagana del mig de l’hivern’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu Grat de veure, de sentir, per la seva boniquesa.
  2. masculí botànica Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Scilla liliohyacinthus), de fulles lanceolades i flors blaves arraïmades.

■ joliu
| joliua

adjectiu Grat de veure, de sentir, per la seva boniquesa masculí botànica Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies Scilla liliohyacinthus , de fulles lanceolades i flors blaves arraïmades
Informació complementària
Traducció