Es mostren 88939 resultats

■ judoka

■ judoka

masculí i femení esports Persona que practica el judo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jueria

■ jueria

femení història Barri on habitaven els jueus en les ciutats cristianes A les terres catalanes era anomenat call
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jueu
| jueva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jueu</title>

Partició sil·làbica: ju_eu
Etimologia: del ll. judaeus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als jueus o al judaisme.
    2. adjectiu i masculí i femení De Judea (regió històrica del S de Palestina).
  2. masculí i femení
    1. Persona que professa el judaisme.
    2. història Individu d’una comunitat originària de Palestina i dispersa arreu del món; hebreu.
  3. masculí i femení despectivament [ús ofensiu basat en estereotips] Usurer, avar.
  4. matar jueus locució verbal folklore Durant la Setmana Santa, costum popular amb què es cloïa l’ofici de tenebres consistent a fer soroll la canalla i el jovent amb els xerric-xerracs o pegar en terra amb branques de palmera (matar els fasos) o bastons.

■ jueu
| jueva

adjectiu Relatiu o pertanyent als jueus o al judaisme adjectiu i masculí i femení De Judea regió històrica del S de Palestina masculí i femení Persona que professa el judaisme història Individu d’una comunitat originària de Palestina i dispersa arreu del món hebreu masculí i femení despectivament ús ofensiu basat en estereotips Usurer, avar matar jueus locució verbal folklore Durant la Setmana Santa, costum popular amb què es cloïa l’ofici de tenebres consistent a fer soroll la canalla i el jovent amb els xerric-xerracs o pegar en terra amb branques de palmera matar els fasos o bastons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

jugabilitat


<title type="display">jugabilitat</title>

Etimologia: de jugable, 'que pot ésser jugat'
femení jocs d’entreteniment i informàtica Facilitat d’ús d’un joc, especialment d’un vídeojoc, que té en compte paràmetres com ara la usabilitat, la facilitat de control, la fluïdesa i la precisió dels moviments dels personatges, l’equilibri entre la dificultat i la satisfacció del jugador, etc.

jugabilitat

femení jocs d’entreteniment i informàtica Facilitat d’ús d’un joc, especialment d’un vídeojoc, que té en compte paràmetres com ara la usabilitat, la facilitat de control, la fluïdesa i la precisió dels moviments dels personatges, l’equilibri entre la dificultat i la satisfacció del jugador, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jugada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jugada</title>

Etimologia: de jugar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. esports i jocs d’entreteniment
    1. Acció d’un o més jugadors cada vegada que intervenen en el joc.
    2. Situació que es crea, en el joc, a partir de la intervenció d’un o més jugadors. Tancar el joc ha estat una mala jugada.
  2. figuradament Acció injusta, maliciosa, que hom fa a un altre per beneficiar-se’n o afavorir algú altre.

■ jugada

femení esports i jocs d’entreteniment Acció d’un o més jugadors cada vegada que intervenen en el joc Situació que es crea, en el joc, a partir de la intervenció d’un o més jugadors Tancar el joc ha estat una mala jugada figuradament Acció injusta, maliciosa, que hom fa a un altre per beneficiar-se’n o afavorir algú altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jugador
| jugadora

■ jugador
| jugadora

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que juga a algun joc Dit de la persona afectada a jugar jocs en què s’arrisca diner, que té el vici de jugar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jugal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jugal</title>

    anatomia animal
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la galta.
  2. masculí Os dels rèptils, rincocèfals, cocodrils i quelonis que serveix de vincle d’unió entre el maxil·lar superior i el quadrat, juntament amb el quadrat-jugal. En l’home és representat pel pòmul.

■ jugal

anatomia animal adjectiu Relatiu o pertanyent a la galta masculí Os dels rèptils, rincocèfals, cocodrils i quelonis que serveix de vincle d’unió entre el maxillar superior i el quadrat, juntament amb el quadrat-jugal En l’home és representat pel pòmul
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jugament

■ jugament

masculí anatomia animal Articulació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ juganer
| juganera

■ juganer
| juganera

adjectiu Que és afectat a jugar, a fer entremaliadures, a saltironar, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jugar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jugar</title>

Etimologia: del ll. jŏcari, íd., amb canvi de -ō- en -u- no prou explicat 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Passar el temps en alguna cosa que hom fa amb el sol objecte d’entretenir-se, de divertir-se. Els nens juguen al jardí.
    2. fer (alguna cosa) jugant figuradament Fer-la sense esforç, amb facilitat, com per diversió.
  2. intransitiu
    1. per extensió Divertir-se, entretenir-se, bromejar. Mentre vosaltres jugueu, ells treballen.
    2. per analogia El gat juga amb el ratolí. Jugar les onades amb una embarcació.
    3. jugar amb (algú) figuradament Manejar-lo com hom vol, burlar-se’n.
    4. jugar amb la salut figuradament Obrar amb despreocupació per la pròpia salut.
  3. jugar-la (a algú) Fer amb malícia i engany alguna cosa que el perjudica.
    1. intransitiu Entretenir-se una o més persones en un exercici recreatiu sotmès a regles, en què hom guanya o perd. Jugar a cartes.
    2. intransitiu especialment Practicar jocs en què s’arrisquen diners. Jugar a la ruleta. Va perdre la casa jugant.
    3. transitiu Jugar una partida d’escacs.
    4. intransitiu Intervenir, algú, en un joc cada cop que li toca el torn. Jo ja he jugat; et toca a tu.
    5. intransitiu En certs jocs, entrar, obrir el joc.
    6. transitiu Fer ús d’una carta, d’una peça del joc, etc. No juguis aquest alfil.
    1. transitiu Arriscar alguna cosa en un joc d’atzar. Hi jugo cent euros. Sempre jugava grans quantitats.
    2. transitiu i usat absolutament Jugar a la loteria.
    3. pronominal figuradament Arriscar-se a perdre alguna cosa en un negoci, afer, etc., dubtós. Et jugues la feina, fent això.
    4. transitiu i usat absolutament Jugar a la borsa.
    5. pronominal Avenir-se a perdre una cosa si no resulta allò que hom espera. En aquest assumpte, t’hi jugues el teu bon nom.
  6. transitiu Manejar (una arma blanca). Jugar l’espasa, el floret.

■ jugar

verb intransitiu Passar el temps en alguna cosa que hom fa amb el sol objecte d’entretenir-se, de divertir-se Els nens juguen al jardí fer alguna cosa jugant figuradament Fer-la sense esforç, amb facilitat, com per diversió intransitiu per extensió Divertir-se, entretenir-se, bromejar Mentre vosaltres jugueu, ells treballen per analogia El gat juga amb el ratolí Jugar les onades amb una embarcació jugar amb algú figuradament Manejar-lo com hom vol, burlar-se’n jugar amb la salut figuradament Obrar amb despreocupació per la pròpia salut jugar-la a algú Fer amb malícia i engany alguna cosa que…
Informació complementària
Traducció