<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jugar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. jŏcari, íd., amb canvi de -ō- en -u- no prou explicat 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
-
intransitiu
- Passar el temps en alguna cosa que hom fa amb el sol objecte d’entretenir-se, de divertir-se. Els nens juguen al jardí.
- fer (alguna cosa) jugant figuradament Fer-la sense esforç, amb facilitat, com per diversió.
-
intransitiu
- per extensió Divertir-se, entretenir-se, bromejar. Mentre vosaltres jugueu, ells treballen.
- per analogia El gat juga amb el ratolí. Jugar les onades amb una embarcació.
- jugar amb (algú) figuradament Manejar-lo com hom vol, burlar-se’n.
- jugar amb la salut figuradament Obrar amb despreocupació per la pròpia salut.
- jugar-la (a algú) Fer amb malícia i engany alguna cosa que el perjudica.
-
- intransitiu Entretenir-se una o més persones en un exercici recreatiu sotmès a regles, en què hom guanya o perd. Jugar a cartes.
- intransitiu especialment Practicar jocs en què s’arrisquen diners. Jugar a la ruleta. Va perdre la casa jugant.
- transitiu Jugar una partida d’escacs.
- intransitiu Intervenir, algú, en un joc cada cop que li toca el torn. Jo ja he jugat; et toca a tu.
- intransitiu En certs jocs, entrar, obrir el joc.
- transitiu Fer ús d’una carta, d’una peça del joc, etc. No juguis aquest alfil.
-
- transitiu Arriscar alguna cosa en un joc d’atzar. Hi jugo cent euros. Sempre jugava grans quantitats.
- transitiu i usat absolutament Jugar a la loteria.
- pronominal figuradament Arriscar-se a perdre alguna cosa en un negoci, afer, etc., dubtós. Et jugues la feina, fent això.
- transitiu i usat absolutament Jugar a la borsa.
- pronominal Avenir-se a perdre una cosa si no resulta allò que hom espera. En aquest assumpte, t’hi jugues el teu bon nom.
- transitiu Manejar (una arma blanca). Jugar l’espasa, el floret.