Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ jup

| jupa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jup</title>

Homòfon: jub
Etimologia: tret reductivament de ajupit, com cot/acotat, tip/atipat, cluc/aclucat

adjectiu cot³.
cap jup (o amb el cap jup) locució adverbial figuradament Cap cot.

■ jup

| jupa

adjectiu cot 3 cap jup o amb el cap jup locució adverbial figuradament Cap cot

■ jupa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jupa</title>

Etimologia: v. gipó 1a font: 1404

femení

Peça de vestir d’home, que cobreix el tronc, amb quatre faldons, amb mànigues o sense, usada pels pagesos en algunes contrades.
col·loquialment Peça de vestir, com una jaqueta, una caçadora o una americana.

■ jupa

femení Peça de vestir d’home, que cobreix el tronc, amb quatre faldons, amb mànigues o sense, usada pels pagesos en algunes contrades colloquialment Peça de vestir, com una jaqueta, una caçadora o una americana

■ jupetí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jupetí</title>

Etimologia: de jupa

masculí Armilla de pagès.

■ jupetí

masculí Armilla de pagès

■ júpiter

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">júpiter</title>

Etimologia: del nom del déu Júpiter

masculí alquímia Estany.

■ júpiter

masculí alquímia Estany

jupó

<title type="display">jupó</title>

masculí antigament Gipó.

jupó

masculí antigament Gipó

■ juponer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">juponer</title>

masculí història i oficis manuals Giponer.

■ juponer

masculí història i oficis manuals Giponer

■ jura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jura</title>

Etimologia: de jurar 1a font: s. XIV, Jaume I

femení Acció col·lectiva de jurar obediència a la constitució, al cap de l’estat, a la bandera, etc.

■ jura

femení Acció collectiva de jurar obediència a la constitució, al cap de l’estat, a la bandera, etc

juraderia

<title type="display">juraderia</title>

Partició sil·làbica: ju_ra_de_ri_a

femení

història

Del segle XIII al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans els caps de l’administració dels quals eren anomenats jurats.
Temps durant el qual exercien llur càrrec els jurats, caps de l’administració municipal de determinats municipis catalans.

juraderia

femení història Del segle XIII al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans els caps de l’administració dels quals eren anomenats jurats Temps durant el qual exercien llur càrrec els jurats, caps de l’administració municipal de determinats municipis catalans

juradesc

<title type="display">juradesc</title>

masculí història Juraderia.

juradesc

masculí història Juraderia

■ jurador

| juradora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jurador</title>

Etimologia: del ll. jurator, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que jura.
jurador sacramental història del dret Nom donat a l’acusat, en els casos que s’admetia la prova en judici criminal per ordalies o judicis de Déu.

■ jurador

| juradora

adjectiu i masculí i femení Que jura jurador sacramental història del dret Nom donat a l’acusat, en els casos que s’admetia la prova en judici criminal per ordalies o judicis de Déu

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ jup | jupa

■ jup | jupa

■ jupa

■ jupetí

■ júpiter

jupó

■ juponer

■ jura

juraderia

juradesc

■ jurador | juradora

■ jurador | juradora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ jup

| jupa

■ jup

| jupa

■ jurador

| juradora

■ jurador

| juradora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia