Es mostren 88939 resultats

■ jusnaturalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jusnaturalisme</title>

Etimologia: del ll. jus naturale ‘dret natural’
    masculí
  1. filosofia Tendència filosòfica o juridicofilosòfica que propugna l’existència d’un dret natural, amb el qual ha d’adir-se i en el qual ha de fundar-se tot dret positiu.
  2. història Corrent ideològic iniciat per Grotius i basat en els principis del naturalisme humanístic de la Reforma que marcà la praxi política del segle XVIII.

■ jusnaturalisme

masculí filosofia Tendència filosòfica o juridicofilosòfica que propugna l’existència d’un dret natural, amb el qual ha d’adir-se i en el qual ha de fundar-se tot dret positiu història Corrent ideològic iniciat per Grotius i basat en els principis del naturalisme humanístic de la Reforma que marcà la praxi política del segle XVIII
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jusnaturalista

■ jusnaturalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al jusnaturalisme adjectiu i masculí i femení Partidari del jusnaturalisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jusquiam


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jusquiam</title>

Partició sil·làbica: jus_qui_am
masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes herbàcies de la família de les solanàcies (Hyoscyamus sp), de fulles simples alternes, flors infundibuliformes quinquelobulades i fruits capsulars inclosos en el calze acrescent. Cal destacar-ne el jusquiam blanc (H. albus) i el jusquiam negre (H. niger).

■ jusquiam

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere de plantes herbàcies de la família de les solanàcies Hyoscyamus sp , de fulles simples alternes, flors infundibuliformes quinquelobulades i fruits capsulars inclosos en el calze acrescent Cal destacar-ne el jusquiam blanc H albus i el jusquiam negre H niger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jussà
| jussana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jussà</title>

Etimologia: de l’ant. jus ‘sota’, ll. vg. jūsum, alteració de josum, del cl. deōrsum ‘avall’, per influx del ll. vg. sūsum, cl. sursum ‘amunt’; la grafia ant. era jusà 1a font: s. XIII
    adjectiu
  1. Inferior.
  2. història del dret català En el cas d’un sotsestabliment emfitèutic, dit de l’emfiteuta inferior, o sigui, el darrer que rep el domini útil de l’immoble.

■ jussà
| jussana

adjectiu Inferior història del dret català En el cas d’un sotsestabliment emfitèutic, dit de l’emfiteuta inferior, o sigui, el darrer que rep el domini útil de l’immoble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jussiu
| jussiva

■ jussiu
| jussiva

adjectiu gramàtica Dit de la forma verbal que expressa una ordre Subjuntiu jussiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ just
| justa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">just</title>

Etimologia: del ll. justus, -a, -um, íd., der. de jus, juris ‘dret’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Conforme a justícia.
    2. Legítim. Satisfeu les seves justes aspiracions.
    1. adjectiu Que obra segons justícia. Un crític just i imparcial.
    2. masculí Bíblia En l’Antic Testament, home fidel a l’aliança, i, en el Nou Testament, l’home que ha estat justificat en Crist, el qual és l’arquetip del just i obrador de justícia.
    3. els justos van al cel col·loquialment Comentari humorístic que es fa amb relació a una cosa que és donada justa, gairebé escassa.
    4. el sojorn dels justs El cel.
    5. el son del just Mort feliç, repòs etern.
  3. adjectiu Que s’adapta exactament a allò a què és destinat, exacte quant a pes, mida o mesura. No trobo la paraula justa. M’han donat el pes just.
  4. adverbi
    1. Amb molta exactitud, sense sobrar-hi res. Hem calculat just el que gastarem. Han arribat just a l’hora del tren.
    2. En el punt precís. Tenien el taulell just al mig de la botiga.
    3. tot just No més de, només, solament. Tot just són les vuit.
  5. adjectiu
    1. Escàs, gairebé insuficient. Uns sous molt justos.
    2. Que no té ben bé les dimensions necessàries. Aquestes sabates em són molt justes.
    3. anar just (o ben just) Estar insuficientment proveït d’alguna cosa. Anava ben just de diners.
  6. adjectiu música Dit dels intervals que només tenen una forma de consonància i que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts.
  7. justa la fusta! Exclamació amb què hom expressa l’aprovació o la conformitat absoluta amb allò que diu un altre.

■ just
| justa

adjectiu Conforme a justícia Legítim Satisfeu les seves justes aspiracions adjectiu Que obra segons justícia Un crític just i imparcial masculí Bíblia En l’Antic Testament, home fidel a l’aliança, i, en el Nou Testament, l’home que ha estat justificat en Crist, el qual és l’arquetip del just i obrador de justícia els justos van al cel colloquialment Comentari humorístic que es fa amb relació a una cosa que és donada justa, gairebé escassa el sojorn dels justs El cel el son del just Mort feliç, repòs etern adjectiu Que s’adapta exactament a allò a què és destinat, exacte quant a pes, mida o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">justa</title>

Etimologia: de justar 1a font: s. XII
    femení
  1. història Combat a cavall entre el mantenidor i cada un dels aventurers que hi concorrien, els quals s’escometien amb llances, separats per la tela o barrera que partia el camp, i que constituïa l’acte més important de les festes cavalleresques.
  2. literatura Certamen literari.

■ justa

femení història Combat a cavall entre el mantenidor i cada un dels aventurers que hi concorrien, els quals s’escometien amb llances, separats per la tela o barrera que partia el camp, i que constituïa l’acte més important de les festes cavalleresques literatura Certamen literari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justacòs

■ justacòs

masculí plural justacossos indumentària Peça de vestir interior sense mànigues que cenyia el cos i no baixava de la cintura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justador

■ justador

masculí El qui justa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justament

■ justament

adverbi Amb justícia, d’una manera legítima Amb justesa, exactament en un lloc o un temps determinat
Informació complementària
Traducció