Es mostren 88940 resultats

■ justament

■ justament

adverbi Amb justícia, d’una manera legítima Amb justesa, exactament en un lloc o un temps determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justar

■ justar

verb intransitiu Combatre en una justa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justejar

■ justejar

verb intransitiu Venir just, escassejar Aquests dies l’oli justeja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justesa

■ justesa

femení Qualitat de just 3 Exactitud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justet1

■ justet1

masculí dialectal Armilla Vegeu també justet 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justet2

■ justet2

adverbi Just Vegeu també justet 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">justícia</title>

Partició sil·làbica: jus_tí_ci_a
Etimologia: del ll. justitia, íd. 1a font: 1248
  1. femení ètica i religió Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat.
  2. femení dret
    1. Allò que cal fer segons dret i raó.
    2. Poder de fer-ho.
    3. Exercici del dret a la justícia.
    4. Administració de la justícia pels qui n’estan encarregats.
    5. Qualitat d’allò que és fet amb equitat.
    6. Persona o persones constituïdes per exercir la justícia en una col·lectivitat.
    7. justícia social sociologia Concepte elaborat per l’exegesi de les doctrines aristotèliques i llur interpretació pels tomistes que incorpora l’accepció de social a la justícia, en tant que es fa solidària de les necessitats.
  3. masculí història
    1. Oficial municipal de justícia a les ciutats, viles i llocs reials del Regne de València, instituït per Jaume I a València el 1238, amb el nom de cort.
    2. Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial.

■ justícia

femení ètica i religió Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat femení dret Allò que cal fer segons dret i raó Poder de fer-ho Exercici del dret a la justícia Administració de la justícia pels qui n’estan encarregats Qualitat d’allò que és fet amb equitat Persona o persones constituïdes per exercir la justícia en una collectivitat justícia social sociologia Concepte elaborat per l’exegesi de les doctrines aristotèliques i llur interpretació pels tomistes que incorpora l’accepció de social a la justícia, en tant que es fa solidària de les necessitats masculí història…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justicialisme

■ justicialisme

masculí ciències polítiques Moviment polític i social que constituí el suport doctrinal al programa de govern del general Juan Domingo Perón a l’Argentina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justicier
| justiciera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">justicier</title>

Partició sil·làbica: jus_ti_ci_er
Etimologia: de justícia 1a font: s. XIV, ST. Vicent F.
  1. adjectiu Que observa estrictament la justícia, especialment en el càstig dels delictes.
  2. masculí història Funcionari que tenia a càrrec seu la cura de justícia de l’estat.

■ justicier
| justiciera

adjectiu Que observa estrictament la justícia, especialment en el càstig dels delictes masculí història Funcionari que tenia a càrrec seu la cura de justícia de l’estat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ justifet

■ justifet

adverbi dialectal Talment