Es mostren 88939 resultats

amodiaquina


<title type="display">amodiaquina</title>

Partició sil·làbica: a_mo_di_a_qui_na
Etimologia: de am(in)o, di(hidrocloridi), a (d’enllaç) i qui(ni)na
femení farmàcia, indústria farmacèutica Medicament sintètic a base de quinina utilitzat en el tractament del paludisme.

amodiaquina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Medicament sintètic a base de quinina utilitzat en el tractament del paludisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoïnadís
| amoïnadissa

■ amoïnadís
| amoïnadissa

adjectiu Propens a amoïnar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoïnador
| amoïnadora

■ amoïnador
| amoïnadora

adjectiu Que amoïna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoïnament

■ amoïnament

masculí Acció d’amoïnar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoïnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amoïnar</title>

Partició sil·làbica: a_mo_ï_nar
Etimologia: del cast. amohinar, avui antiquat en aquesta llengua, derivat de mohino ‘desgraciat, enutjat’, d’origen incert, potser de l’àr. mûḫim, muwáḫḫim ‘malsà, enutjós’ 1a font: 1650
    verb
  1. transitiu
    1. No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Aquest soroll m’amoïna.
    2. Importunar, molestar. No m’amoïneu amb problemes inútils.
  2. pronominal Preocupar-se, patir amoïnament. S’amoïna massa per la salut dels seus pares.

■ amoïnar

verb transitiu No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar Aquest soroll m’amoïna Importunar, molestar No m’amoïneu amb problemes inútils pronominal Preocupar-se, patir amoïnament S’amoïna massa per la salut dels seus pares
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoïnós
| amoïnosa

■ amoïnós
| amoïnosa

adjectiu Que amoïna, especialment que de costum amoïna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoixador
| amoixadora

■ amoixador
| amoixadora

adjectiu Que amoixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoixadorament

■ amoixadorament

adverbi Amb amoixament, d’una manera amoixadora
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoixament

■ amoixament

masculí Acció d’amoixar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amoixar</title>

Partició sil·làbica: a_moi_xar
Etimologia: de moix1 1a font: s. XV
    verb transitiu
    1. Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. Li agradava d’amoixar el cadell.
    2. per extensió La mare amoixa els cabells del seu fill.
  2. figuradament Recaptar la benvolença, el consentiment, l’aquiescència, etc. (d’algú), amb afalacs, amb manyagueries. Amoixa la seva tia per poder fer el que li dona la gana.

■ amoixar

verb transitiu Amanyagar un gat o una altra bèstia passant-li suaument la mà pel damunt Li agradava d’amoixar el cadell per extensió La mare amoixa els cabells del seu fill figuradament Recaptar la benvolença, el consentiment, l’aquiescència, etc d’algú, amb afalacs, amb manyagueries Amoixa la seva tia per poder fer el que li dona la gana
Informació complementària
Traducció