Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ lenició

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lenició</title>

Partició sil·làbica: le_ni_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. lenītus, -a, -um, participi de lenīre ‘endolcir’, der. de lenis ‘dolç, suau’

femení lingüística Fenomen d’afebliment consonàntic que afecta sobretot les consonants intervocàliques.

■ lenició

femení lingüística Fenomen d’afebliment consonàntic que afecta sobretot les consonants intervocàliques

■ lenificar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lenificar</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. lenis ‘dolç, suau’

verb transitiu Mitigar.

■ leninisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">leninisme</title>

masculí ciències polítiques Conjunt de doctrines i de conseqüents posicions polítiques basades en l’obra de Lenin o que invoquen aquesta com a fonament.

■ leninisme

masculí ciències polítiques Conjunt de doctrines i de conseqüents posicions polítiques basades en l’obra de Lenin o que invoquen aquesta com a fonament

■ leninista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">leninista</title>

adjectiu Relatiu o pertanyent a Lenin o al leninisme.
masculí i femení Seguidor del leninisme.

■ leninista

adjectiu Relatiu o pertanyent a Lenin o al leninisme masculí i femení Seguidor del leninisme

■ lenitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lenitat</title>

Etimologia: del ll. lenĭtas, -ātis ‘dolçor, suavitat’

femení Excessiva benevolència a corregir o castigar les faltes o els delictes, a exigir el compliment dels deures.

■ lenitat

femení Excessiva benevolència a corregir o castigar les faltes o els delictes, a exigir el compliment dels deures

■ lenític

| lenítica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lenític</title>

adjectiu ecologia Lacustre.

■ lenític

| lenítica

adjectiu ecologia Lacustre

■ lenitiu

| lenitiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lenitiu</title>

Partició sil·làbica: le_ni_tiu
Etimologia: del b. ll. lenitivus, -a, -um, der. de lenis ‘dolç, suau’ 1a font: s. XV

adjectiu i masculí Que té la virtut de lenificar o mitigar. Remeis lenitius.

■ lenitiu

| lenitiva

adjectiu i masculí Que té la virtut de lenificar o mitigar Remeis lenitius

■ lent¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lent</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. lens, -ntis ‘llentilla’ (llegum), a causa de la semblança de l’element òptic amb el llegum 1a font: 1803, DEst.

femení

òptica Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú, una de les quals, almenys, és corba.
lent de contacte oftalmologia Càpsula de plàstic o de vidre, anomenada també lentícula, que hom aplica sobre la còrnia per corregir algun defecte de la visió.
lent electrònica electrònica Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic.
lent gravitacional astronomia Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre de més proper.

Vegeu també:

lent²

femení òptica Sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú, una de les quals, almenys, és corba lent de contacte oftalmologia Càpsula de plàstic o de vidre, anomenada també lentícula , que hom aplica sobre la còrnia per corregir algun defecte de la visió lent electrònica electrònica Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic lent gravitacional astronomia Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre de més proper Vegeu també lent 2

■ lent²

| lenta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lent</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. lentus, -a, -um ‘tenaç; viscós; lent’ 1a font: s. XIII, Cerverí

adjectiu Que no va, que no actua, que no es realitza, etc., de pressa. És lent en les resolucions. Amb pas lent. Respiració lenta. Una metzina lenta. Una mort lenta. El rostit s’ha de coure a foc lent.
adverbi Lentament. Parleu més lent.

Vegeu també:

lent¹

■ lent²

| lenta

adjectiu Que no va, que no actua, que no es realitza, etc, de pressa És lent en les resolucions Amb pas lent Respiració lenta Una metzina lenta Una mort lenta El rostit s’ha de coure a foc lent adverbi Lentament Parleu més lent Vegeu també lent 1

■ lentament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lentament</title>

Etimologia: de lent² 1a font: s. XIV, Llull

adverbi D’una manera lenta.

■ lentament

adverbi D’una manera lenta

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ lenició

■ lenificar

■ leninisme

■ leninista

■ lenitat

■ lenític | lenítica

■ lenític | lenítica

■ lenitiu | lenitiva

■ lenitiu | lenitiva

■ lent1

■ lent2 | lenta

■ lent2 | lenta

■ lentament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ lenític

| lenítica

■ lenític

| lenítica

■ lenitiu

| lenitiva

■ lenitiu

| lenitiva

■ lent¹

■ lent²

| lenta

■ lent²

| lenta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia