Es mostren 88953 resultats

■ amorriar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amorriar</title>

Partició sil·làbica: a_mor_ri_ar
Etimologia: del ll. merīdiare ‘fer la migdiada’, que degué donar un *meriar, encreuat després amb amorrar-se, tenint en compte que les ovelles, a l’hora del sol, s’apleguen amb el cap ajupit o amorrat 1a font: 1839, DLab.
verb intransitiu i pronominal Fer migdiada el bestiar en un lloc ombrat.

■ amorriar

verb intransitiu i pronominal Fer migdiada el bestiar en un lloc ombrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorrita

amorrita

adjectiu i masculí i femení Amorita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amorronir

■ amorronir

verb transitiu Treure els llavis enfora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amortallador
| amortalladora

■ amortallador
| amortalladora

masculí i femení Persona que amortalla, que té per ofici amortallar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amortallament

■ amortallament

masculí Acció d’amortallar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amortallar

■ amortallar

verb transitiu Embolicar el difunt en la mortalla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amortar

■ amortar

verb transitiu Extingir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amorterar

■ amorterar

verb transitiu construcció Fer morter
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

amortidor1


<title type="display">amortidor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de amortir
    masculí
  1. electrotècnia Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal.
  2. metrologia Dispositiu que tenen els aparells de mesura elèctrica per a evitar que l’agulla oscil·li al voltant del seu punt d’equilibri.
  3. amortidor de suspensió automòbil, automobilisme i aeronàutica Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament.



    4. Vegeu també:
    amortidor2

amortidor1

masculí electrotècnia Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal metrologia Dispositiu que tenen els aparells de mesura elèctrica per a evitar que l’agulla oscilli al voltant del seu punt d’equilibri amortidor de suspensió automòbil, automobilisme i aeronàutica Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anullar-les, les oscillacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle provoquen les irregularitats del…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amortidor2
| amortidora

■ amortidor2
| amortidora

adjectiu Que amorteix solució amortidora química física Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts Vegeu també amortidor 1
Traducció