Es mostren 88939 resultats

■ llambroixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llambroixar</title>

Partició sil·làbica: llam_broi_xar
Etimologia: del ll. vg. lambrusciare ‘revestir, teginar’, der. del ll. vg. lambrusca, ll. cl. labrusca ‘vinya silvestre’
    verb transitiu oficis manuals
  1. Rebaixar les peülles de les cavalleries abans de ferrar-les.
  2. Desbastar.

■ llambroixar

verb transitiu oficis manuals Rebaixar les peülles de les cavalleries abans de ferrar-les Desbastar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llambrot

■ llambrot

masculí colloquialment Llavi Tasteu això i us en llepareu els llambrots plural dialectal Ganyotes, babarotes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llambroter
| llambrotera

■ llambroter
| llambrotera

adjectiu Ganyotaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llambrusca

■ llambrusca

femení botànica Varietat silvestre de la vinya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llambrusquer

■ llambrusquer

masculí botànica Llambrusca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llamenc
| llamenca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llamenc</title>

Etimologia: probablement del ll. lambens, -ntis, participi pres. de lambĕre ‘llepar’, amb canvi de la terminació pel sufix -enc 1a font: c. 1915
adjectiu i masculí i femení Delicat, triat, en el menjar. Només menja requisits: és un llamenc.

■ llamenc
| llamenca

adjectiu i masculí i femení Delicat, triat, en el menjar Només menja requisits és un llamenc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llamenqueria

■ llamenqueria

femení Qualitat de llamenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llament

■ llament

masculí dialectal Lament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llamí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llamí</title>

Etimologia: de creació moderna, derivació regressiva de llaminer, llaminadura, sorgida probablement d’una personificació de la llamineria, Sant Llemí, patró imaginari dels llaminers, documentada a la primeria del s. XIX
masculí Llaminadura.

■ llamí

masculí Llaminadura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaminadura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llaminadura</title>

Etimologia: der. del dialectal llaminar ‘llepar les femelles els seus fills, sobretot en el bestiar de pasturatge’, probablement d’un ll. vg. hispànic *lambinare ‘llepar insistentment’, format sobre el ll. lambĕre ‘llepar’ 1a font: 1803, DEst.
femení Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.

■ llaminadura

femení Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc
Informació complementària
Traducció