Es mostren 88939 resultats

■ llastrar

■ llastrar

verb transitiu Llastar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llastre

llastre

masculí Llast
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llata</title>

Etimologia: b. ll. latta, mot comú de les llengües romàniques occidentals, el cèlt. i el germ., segurament provinent d’una base cèlt. *slatta ‘vara, estaca’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. construcció
    1. fusteria Barra de fusta, prismàtica, de 75 mm d’ample, emprada generalment en la construcció de bastiments de portes i finestres, per a sostenir les teules de les teulades, etc.
    2. llata d’empostissat Cadascuna de les barres de fusta que hom col·loca en el terra d’una habitació per clavar-hi un empostissat.
    3. llata de ràfec Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la inclinació de la teula més baixa.
    4. llata per canal Disposició de les llates d’una teulada de teula àrab en la qual cada teula canal descansa entre dues llates disposades en el sentit del vessant.
  2. adoberia Cadascuna de les tres llenques primes de fusta, més o menys llargues, que hom col·loca sobre un clot en parar el llevador.
  3. construcció naval
    1. Bau que sosté el corredor, més petit que els altres i que va intercalat entre els fonamentals.
    2. Peça de fusta o ferro que, col·locada de babord a estribord, sosté les taules de la coberta.
  4. alimentació, indústries alimentàries
    1. Tall de carn de damunt l’espatlla del bou o de la vedella.
    2. llata gruixuda Carn de la part exterior de l’espatlla del bou o de la vedella.
    3. llata prima Carn de la part interior de l’espatlla del bou o de la vedella.
  5. oficis manuals i indústria tèxtil Trena o corda plana de cànem, jute, espart, etc., que és emprada per a fer soles d’espardenya, estores, etc.

■ llata

femení construcció fusteria Barra de fusta, prismàtica, de 75 mm d’ample, emprada generalment en la construcció de bastiments de portes i finestres, per a sostenir les teules de les teulades, etc llata d’empostissat Cadascuna de les barres de fusta que hom colloca en el terra d’una habitació per clavar-hi un empostissat llata de ràfec Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la inclinació de la teula més baixa llata per canal Disposició de les llates d’una teulada de teula àrab en la qual cada teula canal descansa entre dues llates…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llatador
| llatadora

■ llatador
| llatadora

masculí i femení oficis manuals Persona que treballa a fer llata de cànem, espart, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llatí
| llatina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llatí</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Del Laci (regió d’Itàlia), dels llatins (poble) o del llatí (llengua) .
  2. adjectiu per extensió
    1. Dit dels pobles, les nacions, etc., que parlen llenguatges que són prolongament del llatí, com el català, el francès, l’italià, etc.
    2. cristianisme Dit dels cristians d’Occident, en contraposició als orientals.
  3. adjectiu [usat com a complement predicatiu] D’una manera llisa, sense entrebancs. Aquesta màquina no va llatina.
  4. masculí i femení història Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l’idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d’aquest poble durant els primers segles de domini romà.
  5. masculí lingüística
    1. Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al trànsit a les llengües nacionals.
    2. baix llatí Terme poc precís emprat amb referència al llatí de l’alta edat mitjana, especialment al llatí d’aquells texts que foren escrits amb grans concessions a la llengua parlada.

■ llatí
| llatina

adjectiu i masculí i femení Del Laci regió d’Itàlia, dels llatins poble o del llatí llengua adjectiu per extensió Dit dels pobles, les nacions, etc, que parlen llenguatges que són prolongament del llatí, com el català, el francès, l’italià, etc cristianisme Dit dels cristians d’Occident, en contraposició als orientals adjectiu usat com a complement predicatiu D’una manera llisa, sense entrebancs Aquesta màquina no va llatina masculí i femení història Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia el Laci, per l’idioma el llatí i per la consideració especial que…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llatinada

■ llatinada

femení Expressió, clàusula, etc, llatina que hom intercala en el discurs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llatinisme

■ llatinisme

masculí lingüística Proposició, expressió i construcció característiques de la llengua llatina integrades en una redacció en una llengua diferent Mot manllevat al llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llatinista

■ llatinista

masculí i femení Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llatinitat

■ llatinitat

femení Estil en parlar o escriure llatí Qualitat de la llengua emprada pel qui escriu en llatí Qualitat, fet, d’ésser llatí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llatinització

■ llatinització

femení Acció de llatinitzar o llatinitzar-se l’efecte
Traducció