Es mostren 88940 resultats

llastimosament

llastimosament

llastrar

llastrar

Informació complementària

llastre

llastre

Traducció

llata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llata</title>

Accessory
Etimologia: b. ll. latta, mot comú de les llengües romàniques occidentals, el cèlt. i el germ., segurament provinent d’una base cèlt. *slatta ‘vara, estaca’ 1a font: 1272, CTort.
Body
    femení
  1. construcció
    1. fusteria Barra de fusta, prismàtica, de 75 mm d’ample, emprada generalment en la construcció de bastiments de portes i finestres, per a sostenir les teules de les teulades, etc.
    2. llata d’empostissat Cadascuna de les barres de fusta que hom col·loca en el terra d’una habitació per clavar-hi un empostissat.
    3. llata de ràfec Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la inclinació de la teula més baixa.
    4. llata per canal Disposició de les llates d’una teulada de teula àrab en la qual cada teula canal descansa entre dues llates disposades en el sentit del vessant.
  2. adoberia Cadascuna de les tres llenques primes de fusta, més o menys llargues, que hom col·loca sobre un clot en parar el llevador.
  3. construcció naval
    1. Bau que sosté el corredor, més petit que els altres i que va intercalat entre els fonamentals.
    2. Peça de fusta o ferro que, col·locada de babord a estribord, sosté les taules de la coberta.
  4. alimentació, indústries alimentàries
    1. Tall de carn de damunt l’espatlla del bou o de la vedella.
    2. llata gruixuda Carn de la part exterior de l’espatlla del bou o de la vedella.
    3. llata prima Carn de la part interior de l’espatlla del bou o de la vedella.
  5. oficis manuals i indústria tèxtil Trena o corda plana de cànem, jute, espart, etc., que és emprada per a fer soles d’espardenya, estores, etc.

llata

llatador
| llatadora

llatador
| llatadora

llatí
| llatina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llatí</title>

Body
  1. adjectiu i masculí i femení Del Laci (regió d’Itàlia), dels llatins (poble) o del llatí (llengua) .
  2. adjectiu per extensió
    1. Dit dels pobles, les nacions, etc., que parlen llenguatges que són prolongament del llatí, com el català, el francès, l’italià, etc.
    2. cristianisme Dit dels cristians d’Occident, en contraposició als orientals.
  3. adjectiu [usat com a complement predicatiu] D’una manera llisa, sense entrebancs. Aquesta màquina no va llatina.
  4. masculí i femení història Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l’idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d’aquest poble durant els primers segles de domini romà.
  5. masculí lingüística
    1. Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al trànsit a les llengües nacionals.
    2. baix llatí Terme poc precís emprat amb referència al llatí de l’alta edat mitjana, especialment al llatí d’aquells texts que foren escrits amb grans concessions a la llengua parlada.

llatí
| llatina

llatinada

llatinada

llatinisme

llatinisme

llatinista

llatinista

llatinitat

llatinitat