Es mostren 88939 resultats

llaurer

llaurer

llauriner
| llaurinera

llauriner
| llaurinera

llauró

llauró

llauroní
| llauronina

llauroní
| llauronina

llausanger
| llausangera

llausanger
| llausangera

Traducció

llaüt


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llaüt</title>

Accessory
Partició sil·làbica: lla_üt
Etimologia: de l’àr. al-ʿûd, íd., pròpiament ‘fusta’, que sonava com alaüd, d’on laüt, llaüt 1a font: 1249
Body
  1. masculí construcció naval Llagut.
  2. música
    1. masculí Instrument de cordes pinçades en forma de mitja pera, unit a un mànec.
    2. masculí plural En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
    3. masculí i femení Llaütista.

llaüt

llaütista

llaütista

Traducció

llautó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llautó</title>

Accessory
Partició sil·làbica: llau_tó
Etimologia: de l’ant. lató, de l’àr. lāṭun, íd., d’origen turcotàrtar, on altun significa ‘or; coure’; en cat., que semblava der. de llata, sofrí l’influx de llauna, amb què tenia més afinitat 1a font: 1084
Body
    masculí
  1. metal·lúrgia Aliatge de coure amb zinc i, de vegades, petites quantitats d’altres metalls.
  2. ensenyar el llautó figuradament Veure’s el llautó.
  3. veure’s el llautó (a algú o alguna cosa) figuradament Revelar-se allò que realment hi ha sota l’aparença enganyosa d’algú o d’alguna cosa.

llautó

llavable

llavable

llavacaps

llavacaps