Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

llebreres

<title type="display">llebreres</title>

femení plural història militar Màquina de guerra consistent en una gran biga carregada de pedres que es deixava anar dels murs cap avall quan els assetjadors els escalaven.

llebreres

femení plural història militar Màquina de guerra consistent en una gran biga carregada de pedres que es deixava anar dels murs cap avall quan els assetjadors els escalaven

■ llebretí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebretí</title>

Etimologia: de llebre

masculí zoologia Llebretó.

■ llebretó

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebretó</title>

Etimologia: de llebre

masculí El petit de la llebre.

■ llebrós

| llebrosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebrós</title>

Etimologia: del ll. leprōsus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu i masculí i femení patologia Leprós.

■ llebrós

| llebrosa

adjectiu i masculí i femení patologia Leprós

■ llebroseria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebroseria</title>

Partició sil·làbica: lle_bro_se_ri_a
Etimologia: de llebrós

femení patologia Leproseria.

■ llebrosia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebrosia</title>

Partició sil·làbica: lle_bro_si_a
Etimologia: de llebrós

femení patologia Lepra.

■ llebrot

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebrot</title>

Etimologia: de llebre

masculí zoologia Llebre mascle.

■ llec

| llega

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llec</title>

Etimologia: del ll. laicus, -a, -um, i aquest, del gr. laĭkós ‘comú, ordinari, del poble, profà’, der. de laós, ‘poble’ 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

masculí i femení

1. Laic, dit de la persona que no pertany al clericat.
2. per extensió Mancat d’estudis, de coneixements, en una matèria determinada. Soc absolutament llec en medicina.
catolicisme En els ordes i en les congregacions religioses, dit del profés que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.

■ llec

| llega

adjectiu i masculí i femení Laic, dit de la persona que no pertany al clericat per extensió Mancat d’estudis, de coneixements, en una matèria determinada Soc absolutament llec en medicina catolicisme En els ordes i en les congregacions religioses, dit del profés que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat

■ llecadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llecadora</title>

Etimologia: probablement der. de l’oc. lecar (actual gascó lecà), parent del fr. lécher ‘llepar’, del frànc. *lekkôn 1a font: 1344, Ord. P. III

femení agricultura i oficis manuals Canya oberta d’un cap per a collir figues de moro.

■ llecadora

femení agricultura i oficis manuals Canya oberta d’un cap per a collir figues de moro

■ llécol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llécol</title>

Etimologia: possiblement emparentat amb llacor, der. de llac ‘llot’, però també pot ser d’origen preromà (v. llac)

masculí petrografia Llicorella.

■ llécol

masculí petrografia Llicorella

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

llebreres

■ llebretí

■ llebretó

■ llebrós | llebrosa

■ llebrós | llebrosa

■ llebroseria

■ llebrosia

■ llebrot

■ llec | llega

■ llec | llega

■ llecadora

■ llécol

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ llebrós

| llebrosa

■ llebrós

| llebrosa

■ llec

| llega

■ llec

| llega

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia