Es mostren 88939 resultats

■ llefuc
| llefuga

■ llefuc
| llefuga

adjectiu i masculí i femení Llamenc, llefec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegany

■ llegany

masculí meteorologia Núvol prim que deixa passar amb intermitències els raigs de sol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleganya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lleganya</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement del mateix origen protohispànic que el basc lakaiña ‘bri; grop de fusta; brossa, cosa menuda’ 1a font: s. XII
    femení
  1. fisiologia Secreció sebàcia de les glàndules de les parpelles solidificada.
  2. tenir una lleganya a l’ull figuradament No veure-hi clar en algun afer.

■ lleganya

femení fisiologia Secreció sebàcia de les glàndules de les parpelles solidificada tenir una lleganya a l’ull figuradament No veure-hi clar en algun afer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleganyós
| lleganyosa

■ lleganyós
| lleganyosa

adjectiu Que té lleganyes Ulls lleganyosos Que té els ulls plens de lleganyes Un nen lleganyós Dit del cel ple de lleganys per extensió Un dia lleganyós d’hivern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llegar</title>

Etimologia: del ll. legare ‘enviar, delegar; deixar en testament’ 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. dret Deixar alguna cosa a algú per disposició testamentària.
  2. figuradament Transmetre de generació en generació. Els romans ens van llegar el seu dret.

■ llegar

verb transitiu dret Deixar alguna cosa a algú per disposició testamentària figuradament Transmetre de generació en generació Els romans ens van llegar el seu dret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llegat</title>

Compareu: legat
Etimologia: de llegar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. dret civil
    1. Allò que hom llega en el seu testament o codicil.
    2. Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular, a diferència de la institució d’hereu, que comporta successió a títol universal.
    3. llegat de part alíquota Llegat que atribueix al legatari la facultat d’exigir al gravat l’adjudicació de béns de l’actiu hereditari líquid del valor corresponent a la quota assenyalada pel testador.
  2. figuradament Allò que una generació llega a una altra.

■ llegat

masculí dret civil Allò que hom llega en el seu testament o codicil Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular, a diferència de la institució d’hereu, que comporta successió a títol universal llegat de part alíquota Llegat que atribueix al legatari la facultat d’exigir al gravat l’adjudicació de béns de l’actiu hereditari líquid del valor corresponent a la quota assenyalada pel testador figuradament Allò que una generació llega a una altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegenda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llegenda</title>

Etimologia: del ll. legenda ‘coses que s’han de llegir’, neutre pl. del participi futur passiu de legĕre ‘llegir’ 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Títol, escrit explicatiu, etc., d’un pla, un mapa, etc.
    2. Inscripció gravada en una moneda o en una medalla.
    3. heràldica Nom genèric per a tota mena de mots posats en un escut.
    1. literatura i història Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius.
    2. per extensió Faula. Tot això que expliquen és una llegenda.

■ llegenda

femení Títol, escrit explicatiu, etc, d’un pla, un mapa, etc Inscripció gravada en una moneda o en una medalla heràldica Nom genèric per a tota mena de mots posats en un escut literatura i història Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius per extensió Faula Tot això que expliquen és una llegenda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegendari
| llegendària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llegendari</title>

Etimologia: de llegenda
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la llegenda 2. Narració llegendària. Un personatge llegendari.
  2. adjectiu per extensió Molt cèlebre, popular. Macià esdevingué una figura llegendària. La seva habilitat és llegendària.
  3. masculí
    1. Col·lecció de llegendes, especialment en forma de llibre.
    2. Conjunt de llegendes d’un lloc, d’un personatge o d’un idioma determinats.

■ llegendari
| llegendària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la llegenda 2 Narració llegendària Un personatge llegendari adjectiu per extensió Molt cèlebre, popular Macià esdevingué una figura llegendària La seva habilitat és llegendària masculí Collecció de llegendes, especialment en forma de llibre Conjunt de llegendes d’un lloc, d’un personatge o d’un idioma determinats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegibilitat

■ llegibilitat

femení Qualitat de llegible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llegible</title>

Etimologia: del ll. legibĭlis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Que pot ésser llegit. Una signatura, una lletra llegible.
    2. per extensió Dit d’un escrit, d’un llibre, que es llegeix fàcilment, agradable de llegir. Per a les vacances m’estimo més les novel·les d’aventures, són més llegibles.
  2. Digne d’ésser llegit.

■ llegible

adjectiu Que pot ésser llegit Una signatura, una lletra llegible per extensió Dit d’un escrit, d’un llibre, que es llegeix fàcilment, agradable de llegir Per a les vacances m’estimo més les novelles d’aventures, són més llegibles Digne d’ésser llegit
Informació complementària
Traducció