Es mostren 88941 resultats

lligat
| lligada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligat</title>

Accessory
Etimologia: de lligar
Body
  1. adjectiu
    1. Sotmès a lligament.
    2. tenir la llengua lligada figuradament Tenir un impediment per a dir allò que hom voldria.
    3. tenir les mans lligades figuradament Tenir un impediment per a obrar com hom voldria.
  2. masculí
    1. Lligatge.
    2. Manera d’estar lligades o unides dues coses o més.
    3. indústria tèxtil Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
    4. indústria tèxtil Representació gràfica d’un lligat.
  3. adjectiu heràldica
    1. Dit d’un objecte o uns quants subjectats amb una cinta o un altre lligam.
    2. Dit del falcó o l’esparver amb un lligam a les potes.
    3. lligat en trèvol Dit de les ales de les àguiles carregades cadascuna d’una mena de llistó o tija arquejada i trevolada en l’extrem exterior.
  4. masculí música Lligadura.

lligat
| lligada

lligatge

lligatge

lligó

lligó

lligona

lligona

lligueta


<title type="display">lligueta</title>

Accessory
Etimologia: de lliga
Body
femení esports En el futbol i altres esports d’equip, competició organitzada com una lliga, però amb un nombre reduït d’equips.

lligueta

llim


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llim</title>

Accessory
Etimologia: del ll. līmus, íd. 1a font: s. XIII, Vides
Body
    masculí
    1. Fang.
    2. pedologia i petrografia Fracció del sòl integrada per les partícules compreses entre 0,02 i 0,002 mm.
    3. Sediment constituït en la seva major part per llim.
  1. adoberia Cadascuna de les capes d’escorça que hom posa entre sostre i sostre de pells en l’operació de la colga.
  2. botànica Verdet.

llim

llima1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llima</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. līma, íd. 1a font: 1372
Body
    femení
  1. oficis manuals
    1. Barra d’acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries i que hom empra manualment per a desbastar, polir, etc., materials durs.
    2. llima dolça Llima d’estries molt fines.
    3. llima sorda Llima dolça que fa molt poc soroll en treballar els metalls.
  2. figuradament
    1. Allò que serveix per a corregir defectes, mitigar asprors, etc. Sotmetre una obra a la llima de la censura.
    2. treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la.
  3. Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin. Quina llima que fa!
  4. ésser una llima (o menjar com una llima) figuradament Menjar molt, amb avidesa.



  5. Vegeu també:
    llima3
    llima2

llima1

llima2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llima</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: de l’àr. lîma, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    femení botànica i agricultura
  1. dialectal
    1. Llimona.
    2. llima dolça Llimona dolça.
  2. alimentació, indústries alimentàries Fruit de la llimera, semblant a una llimona, de color verd groguenc i polpa verdosa, molt àcida i sucosa, emprat sobretot en l’elaboració de begudes refrescants i com a aromatitzant.



  3. Vegeu també:
    llima3
    llima1

llima2

llima3

llima3

llimac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llimac</title>

Accessory
Etimologia: del ll. līmax, -ācis, íd., que, essent fem., es degué canviar en ll. vg. en *līmāca, d’on pogué sorgir un masc. *līmācus, base del cat 1a font: 1575, DPou.
Body
    masculí
  1. zoologia Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família dels ariònids i dels limàcids, de cos allargat, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals.
  2. botànica
    1. Enciam de mar.
    2. Verdet.

llimac