Es mostren 88941 resultats

■ lligat
| lligada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligat</title>

Etimologia: de lligar
  1. adjectiu
    1. Sotmès a lligament.
    2. tenir la llengua lligada figuradament Tenir un impediment per a dir allò que hom voldria.
    3. tenir les mans lligades figuradament Tenir un impediment per a obrar com hom voldria.
  2. masculí
    1. Lligatge.
    2. Manera d’estar lligades o unides dues coses o més.
    3. indústria tèxtil Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
    4. indústria tèxtil Representació gràfica d’un lligat.
  3. adjectiu heràldica
    1. Dit d’un objecte o uns quants subjectats amb una cinta o un altre lligam.
    2. Dit del falcó o l’esparver amb un lligam a les potes.
    3. lligat en trèvol Dit de les ales de les àguiles carregades cadascuna d’una mena de llistó o tija arquejada i trevolada en l’extrem exterior.
  4. masculí música Lligadura.

■ lligat
| lligada

adjectiu Sotmès a lligament tenir la llengua lligada figuradament Tenir un impediment per a dir allò que hom voldria tenir les mans lligades figuradament Tenir un impediment per a obrar com hom voldria masculí Lligatge Manera d’estar lligades o unides dues coses o més indústria tèxtil Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits indústria tèxtil Representació gràfica d’un lligat adjectiu heràldica Dit d’un objecte o uns quants subjectats amb una cinta o un altre lligam Dit del falcó o l’esparver amb un lligam a les potes lligat en trèvol Dit de les ales de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lligatge

lligatge

masculí Operació de lligar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligó

■ lligó

masculí agricultura Llegó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligona

■ lligona

femení agricultura Llegona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lligueta


<title type="display">lligueta</title>

Etimologia: de lliga
femení esports En el futbol i altres esports d’equip, competició organitzada com una lliga, però amb un nombre reduït d’equips.

lligueta

femení esports En el futbol i altres esports d’equip, competició organitzada com una lliga, però amb un nombre reduït d’equips
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llim


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llim</title>

Etimologia: del ll. līmus, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. Fang.
    2. pedologia i petrografia Fracció del sòl integrada per les partícules compreses entre 0,02 i 0,002 mm.
    3. Sediment constituït en la seva major part per llim.
  2. adoberia Cadascuna de les capes d’escorça que hom posa entre sostre i sostre de pells en l’operació de la colga.
  3. botànica Verdet.

■ llim

masculí Fang pedologia i petrografia Fracció del sòl integrada per les partícules compreses entre 0,02 i 0,002 mm Sediment constituït en la seva major part per llim adoberia Cadascuna de les capes d’escorça que hom posa entre sostre i sostre de pells en l’operació de la colga botànica Verdet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llima1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llima</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. līma, íd. 1a font: 1372
    femení
  1. oficis manuals
    1. Barra d’acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries i que hom empra manualment per a desbastar, polir, etc., materials durs.
    2. llima dolça Llima d’estries molt fines.
    3. llima sorda Llima dolça que fa molt poc soroll en treballar els metalls.
  2. figuradament
    1. Allò que serveix per a corregir defectes, mitigar asprors, etc. Sotmetre una obra a la llima de la censura.
    2. treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la.
  3. Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin. Quina llima que fa!
  4. ésser una llima (o menjar com una llima) figuradament Menjar molt, amb avidesa.



    5. Vegeu també:
    llima3
    llima2

■ llima1

femení oficis manuals Barra d’acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries i que hom empra manualment per a desbastar, polir, etc, materials durs llima dolça Llima d’estries molt fines llima sorda Llima dolça que fa molt poc soroll en treballar els metalls figuradament Allò que serveix per a corregir defectes, mitigar asprors, etc Sotmetre una obra a la llima de la censura treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin Quina llima que fa ésser una llima o menjar com una llima figuradament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llima2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llima</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’àr. lîma, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení botànica i agricultura
  1. dialectal
    1. Llimona.
    2. llima dolça Llimona dolça.
  2. alimentació, indústries alimentàries Fruit de la llimera, semblant a una llimona, de color verd groguenc i polpa verdosa, molt àcida i sucosa, emprat sobretot en l’elaboració de begudes refrescants i com a aromatitzant.



    3. Vegeu també:
    llima3
    llima1

■ llima2

femení botànica i agricultura dialectal Llimona llima dolça Llimona dolça alimentació, indústries alimentàries Fruit de la llimera, semblant a una llimona, de color verd groguenc i polpa verdosa, molt àcida i sucosa, emprat sobretot en l’elaboració de begudes refrescants i com a aromatitzant Vegeu també llima 3 llima 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llima3

■ llima3

femení ictiologia Peix teleosti, perciforme, de la família dels gempílids Ruvettus pretiosus , que pot arribar a atènyer els 2 m, amb la pell rugosa i recoberta d’escuts dèrmics zoologia Mollusc lamellibranqui de l’ordre dels anisomiaris i de la família dels pectínids Lima hians , amb la conquilla de color vermell Vegeu també llima 1 llima 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llimac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llimac</title>

Etimologia: del ll. līmax, -ācis, íd., que, essent fem., es degué canviar en ll. vg. en *līmāca, d’on pogué sorgir un masc. *līmācus, base del cat 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. zoologia Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família dels ariònids i dels limàcids, de cos allargat, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals.
  2. botànica
    1. Enciam de mar.
    2. Verdet.

■ llimac

masculí zoologia Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família dels ariònids i dels limàcids, de cos allargat, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals botànica Enciam de mar Verdet
Informació complementària
Traducció