Es mostren 88941 resultats

llinassenc
| llinassenca

llinassenc
| llinassenca

adjectiu i masculí i femení De Llinars del Vallès Vallès Oriental
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llinatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llinatge</title>

Etimologia: de l’ant. llinyatge, der. de llinya ‘línia’, o potser del fr. ant. linage, der. culte del ll. linea ‘línia 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. genealogia Conjunt de tots els descendents (homes i dones) per línia masculina —excepte en el cas d’una pubilla— d’una estirp comuna.
    2. estirp 2. Llinatge de jueus.
    3. llinatge humà (o humanal llinatge) figuradament Conjunt dels descendents d’Adam, gènere humà.
  2. Classe, mena.
  3. impròpiament Cognom.

■ llinatge

masculí genealogia Conjunt de tots els descendents homes i dones per línia masculina —excepte en el cas d’una pubilla— d’una estirp comuna estirp 2 Llinatge de jueus llinatge humà o humanal llinatge figuradament Conjunt dels descendents d’Adam, gènere humà Classe, mena impròpiament Cognom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llinda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llinda</title>

Etimologia: del ll. līmĭna, pl. neutre del ll. līmen, -ĭnis ‘llindar; porta d’entrada’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. construcció
    1. Fusta o pedra travessera que clou la part superior d’un portal o una finestra i que descansa sobre els muntants.
    2. Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla.
    1. Línia que divideix una propietat d’altres.
    2. Molló que assenyala el límit d’un terreny.

■ llinda

femení construcció Fusta o pedra travessera que clou la part superior d’un portal o una finestra i que descansa sobre els muntants Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla Línia que divideix una propietat d’altres Molló que assenyala el límit d’un terreny
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llindar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llindar</title>

Etimologia: del ll. līmĭtāris ‘que marca límits’, adj. substantivat que en ll. vg. convergí en el significat dels mots afins limen, -inis ‘llindar; porta d’entrada’ i el seu der. liminaris ‘relatiu al llindar, a l’entrada’ (cf. liminar i llinda) 1a font: 1301
    masculí
    1. construcció Part inferior de l’obertura d’una porta, especialment la d’entrada d’una casa.
    2. especialment Fusta o pedra travessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivell més alt que el sòl exterior.
    3. figuradament Estar algú al llindar de la vellesa.
    1. física Valor extrem (màxim o mínim) d’una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert.
    2. tecnologia i automàtica, automació Valor mínim que ha de prendre la variable d’excitació o d’entrada d’un sistema per tal de produir una resposta.
  3. fisiologia i psicologia
    1. Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat estímul.
    2. llindar absolut Estímul mínim que produeix una sensació.
    3. llindar diferencial Intensitat mínima en què l’estímul inicial ha de variar perquè hi hagi una diferència en la sensació.
  4. geografia física Aixecament del terreny que trenca el perfil d’una vall o depressió i en especial d’un riu.

■ llindar

masculí construcció Part inferior de l’obertura d’una porta, especialment la d’entrada d’una casa especialment Fusta o pedra travessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivell més alt que el sòl exterior figuradament Estar algú al llindar de la vellesa física Valor extrem màxim o mínim d’una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert tecnologia i automàtica, automació Valor mínim que ha de prendre la variable d’excitació o d’entrada d’un sistema per tal de produir una resposta fisiologia i psicologia Límit a partir del qual hom percep…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llinet

■ llinet

masculí botànica Lli indústria tèxtil Roba de lli cru, lligat a la plana, emprada en la confecció de bruses d’home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llinosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llinosa</title>

Etimologia: de lli1 1a font: s. XV
    femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Llavor del lli.
  2. oli de llinosa química i oleïcultura, indústries oleícoles Oli assecant que hom obté de la llinosa, ric en glicèrids dels àcids linolènic i linoleic, emprat en la preparació de pintures, vernissos, màstics i, en farmàcia, com a emol·lient.

■ llinosa

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Llavor del lli oli de llinosa química i oleïcultura, indústries oleícoles Oli assecant que hom obté de la llinosa, ric en glicèrids dels àcids linolènic i linoleic, emprat en la preparació de pintures, vernissos, màstics i, en farmàcia, com a emollient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llinya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llinya</title>

Etimologia: cat. ant., ll. līnĕa ‘fil de lli; cordill; línia’, der. de linum ‘lli’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. pesca Fil o corda que hom ferma per un cap a l’ham (o bé al pèl de cuca) i per l’altre a la canya de pescar.
  2. dialectal Rodera.

■ llinya

femení pesca Fil o corda que hom ferma per un cap a l’ham o bé al pèl de cuca i per l’altre a la canya de pescar dialectal Rodera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llinyeta

■ llinyeta

femení Trosset de cordill afegit a l’extrem d’un fuet, unes xurriaques, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llinyol

■ llinyol

masculí indústries del calçat i indústria tèxtil Fil cru empegat amb què els sabaters cusen les soles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llinyola

■ llinyola

femení fusteria Cordill prim que, posat en tensió i impregnat de mangra o d’un altre tint, serveix per a marcar línies rectes damunt la fusta amb vista a serrar-la o, en general, obrar-la
Traducció