Es mostren 88934 resultats

■ llòbrec | llòbrega

llòbrec

Etimologia: mot no cat., pròpiament pres del cast. lóbrego, ajudant-hi la mala accentuació del topònim Vall-llòbrega, que ha estat sempre Vall-llobrega i té una etimologia diferent de la de l’adj. cast 1a font: 1901
adjectiu Fosc, tenebrós.

■ llòbrec | llòbrega

adjectiu Fosc, tenebrós
Informació complementària
Traducció

llobregant

llobregant

Etimologia: del ll. vg. lucopanter, íd., alterat per metàtesi de la -r en *lograbant i per metàtesi de la -b- en llobregant (v. llamàntol) 1a font: s. XX, Ruyra
masculí zoologia Llamàntol.

llobregant

masculí zoologia Llamàntol
Traducció

■ lloc

lloc

Etimologia: del ll. lŏcus, íd. 1a font: 1150
    masculí
    1. Porció determinada de l’espai. Se’l troba en tot lloc. Un lloc alt, baix. Un lloc descobert. Un lloc fortificat. Aquest moble ocupa molt de lloc.
    2. geografia Paratge.
    3. fer lloc Deixar lliure una porció d’espai, fer per manera que algú hi pugui passar, s’hi pugui encabir, etc.
    4. lloc geomètric matemàtiques Conjunt dels punts del pla o de l’espai que gaudeixen d’una determinada propietat.
    5. lloc sagrat religió Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat.
    6. llocs sants cristianisme Indrets de Palestina que foren escenari de la predicació i la passió de Jesús.
    7. lloc web informàtica Conjunt de pàgines web enllaçades entre si que una organització o una persona exposa a internet perquè hom pugui consultar-les.
    1. Porció d’espai assignada a una persona o una cosa determinada o destinada a ésser ocupada per algú o alguna cosa o complir una funció determinada. Posar cada cosa al seu lloc. Que ningú no es mogui del seu lloc! Anar al lloc del combat. Aquí no és lloc de parlar. Té un braç fora de lloc.
    2. per extensió Volia dur els nens a l’escola municipal, però ja no hi havia lloc.
    3. figuradament Càrrec, destinació, col·locació, funció, en què hom treballa per guanyar-se la vida. Té un bon lloc en aquella empresa. Li han donat un lloc de conserge.
    4. figuradament i per extensió Ocupa un lloc eminent en les lletres.
    5. al lloc de (algú altre) locució adverbial Si hom es trobava en la situació d’algú. Jo, al lloc d’ell, ho hauria fet així.
    6. composició de lloc Examen i consideració de la porció d’espai on s’efectua o ha d’efectuar-se una acció.
    7. composició de lloc figuradament Examen i consideració de la situació en què hom es troba, de les circumstàncies que l’envolten, etc., per orientar-se i actuar en conseqüència.
    8. en lloc de locució adverbial En comptes de, en substitució de. Vindré jo en lloc d’ell. Si no tens orenga, en lloc seu posa-hi farigola.
    9. fer lloc figuradament Deixar d’existir o d’actuar alguna persona o alguna cosa i ésser substituïda per una altra.
    10. lloc escusat lavabo 3 3.
    1. Ocasió, motiu. No hi ha lloc per a tantes queixes.
    2. donar lloc a (alguna cosa) Fer que vingui bé de fer-la.
    3. tenir lloc (una cosa) Acomplir-se, realitzar-se.
    1. Indret o entitat de població.
    2. especialment Localitat o terme que no té la consideració de ciutat o de vila.
    3. lloc clos Població emmurallada.
    4. lloc clos dret Expressió referida a la limitació al dret d’establiment en determinades localitats per a certes professions.
    5. lloc insigne història del dret català Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.
  5. Passatge d’un llibre on es troba un text determinat.
  6. agricultura Unitat d’explotació agrària típica de Menorca.
  7. lloc comú
    1. Principi general del qual hom treu proves per a una argumentació.
    2. Tòpic.
  8. lloc teològic teologia Cadascuna de les fonts d’on la teologia treu els seus principis i arguments.

■ lloc

masculí Porció determinada de l’espai Se’l troba en tot lloc Un lloc alt, baix Un lloc descobert Un lloc fortificat Aquest moble ocupa molt de lloc geografia Paratge fer lloc Deixar lliure una porció d’espai, fer per manera que algú hi pugui passar, s’hi pugui encabir, etc lloc geomètric matemàtiques Conjunt dels punts del pla o de l’espai que gaudeixen d’una determinada propietat lloc sagrat religió Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat llocs sants cristianisme Indrets de Palestina que foren escenari de la predicació i la passió de Jesús lloc web informàtica Conjunt de pàgines web…
Informació complementària
Traducció

■ lloca

lloca

Etimologia: d’origen onomatopeic, compartit, amb variants, per altres llengües, d’una base més comuna en el ll. glocīre, i encara més en la forma glocc-, on s’haurien produït fenòmens fonètics de dissimilació i assimilació 1a font: 1386
  1. femení
    1. avicultura Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.
    2. figuradament Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures.
    3. figuradament i per extensió Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.
    4. figuradament i per extensió Persona que encobreix o ajuda un lladre o un criminal; encobridor.
    5. figuradament i per extensió Casa que encobreix un lladre o un criminal.
  2. adjectiu botànica i agricultura Dit de la pera, la poma, etc., massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís.

■ lloca

femení avicultura Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls figuradament Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures figuradament i per extensió Persona que adopta una actitud protectora envers els altres figuradament i per extensió Persona que encobreix o ajuda un lladre o un criminal encobridor figuradament i per extensió Casa que encobreix un lladre o un criminal adjectiu botànica i agricultura Dit de la pera, la poma, etc, massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís
Informació complementària
Traducció

■ llocada

llocada

Homòfon: llucada
Etimologia: de lloca 1a font: 1369
femení avicultura Conjunt de polls que surten dels ous covats per una lloca.

■ llocada

femení avicultura Conjunt de polls que surten dels ous covats per una lloca
Informació complementària
Traducció

llocaí | llocaïna

llocaí

Partició sil·làbica: llo_ca_í
[plural llocaïns, llocaïnes] adjectiu i masculí i femení De Santa Llocaia (Alta Cerdanya).

llocaí | llocaïna

plural llocaïns, llocaïnes adjectiu i masculí i femení De Santa Llocaia Alta Cerdanya

llocnouí | llocnouina

llocnouí

Partició sil·làbica: lloc_no_uí
adjectiu i masculí i femení De Llocnou de la Corona (Horta), de Llocnou de Sant Jeroni (Safor) o de Llocnou d’En Fenollet (Costera).

llocnouí | llocnouina

adjectiu i masculí i femení De Llocnou de la Corona Horta, de Llocnou de Sant Jeroni Safor o de Llocnou d’En Fenollet Costera

■ lloçol

lloçol

    masculí història del dret català
  1. Dret de monopoli de la farga de destret.
  2. Cànon anual que els ferrers arrendataris o quasiemfiteutes de la farga de destret satisfeien al senyor que tenia el monopoli.
  3. Cànon anual que els habitants d’un terme o lloc satisfeien al seu senyor, per mitjà del batlle, per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial.
  4. En els casos que hom no fes el pagament amb cànon fix, import de les reparacions de les eines en la farga senyorial, sempre que es fes ús del servei monopolitzat.

■ lloçol

masculí història del dret català Dret de monopoli de la farga de destret Cànon anual que els ferrers arrendataris o quasiemfiteutes de la farga de destret satisfeien al senyor que tenia el monopoli Cànon anual que els habitants d’un terme o lloc satisfeien al seu senyor, per mitjà del batlle, per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial En els casos que hom no fes el pagament amb cànon fix, import de les reparacions de les eines en la farga senyorial, sempre que es fes ús del servei monopolitzat

■ llocot | llocota

llocot

masculí i femení Persona engorronida, que no es mou de casa i no fa cap feina.

■ llocot | llocota

masculí i femení Persona engorronida, que no es mou de casa i no fa cap feina
Traducció

■ lloctinència

lloctinència

Partició sil·làbica: lloc_ti_nèn_ci_a
Etimologia: de lloctinent 1a font: 1461
femení Càrrec de lloctinent.

■ lloctinència

femení Càrrec de lloctinent
Traducció