Es mostren 88940 resultats

■ llobarro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llobarro</title>

Etimologia: augmentatiu de llop, que en cat. ant. i dial. ja significa el peix per la seva voracitat i força 1a font: 1599
    masculí ictiologia
  1. Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes i de la família dels serrànids (Dicentrarchus labrax), de cos allargat, amb dues aletes dorsals i amb radis espinosos a totes les aletes.
  2. Nom donat a altres espècies semblants al llobarro, com ara el llobarro pigallat (D. punctatus).

■ llobarro

masculí ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes i de la família dels serrànids Dicentrarchus labrax , de cos allargat, amb dues aletes dorsals i amb radis espinosos a totes les aletes Nom donat a altres espècies semblants al llobarro, com ara el llobarro pigallat D punctatus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llobatera

■ llobatera

femení Lloc habitat o freqüentat per llops Cau de llops
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llobató

■ llobató

masculí Cadell del llop escoltisme Nom que rep, en l’escoltisme, cadascun dels nois de 7 a 11 anys aplegats a l’estol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llobera

■ llobera

femení Llobatera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llobí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llobí</title>

Etimologia: del ll. lŭpĭnus, íd., der. de lupus ‘llop’, perquè la planta era coneguda com a ‘herba dels llops’; també podria tractar-se en ll. d’una recreació del gr. lopós ‘tavella’ i lópimos ‘que es pela o s’esclofolla fàcilment’ 1a font: 1370
    masculí botànica i agricultura
  1. Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Lupinus albus), de fulles palmatisectes, flors blanques i fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins.
  2. Llavor del llobí, lenticular, groguenca i comestible; tramús.

■ llobí

masculí botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies Lupinus albus , de fulles palmatisectes, flors blanques i fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins Llavor del llobí, lenticular, groguenca i comestible tramús
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llobina

■ llobina

femení ictiologia Llobarro llobina heràldica heràldica Representació de la llobina en forma estilitzada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llòbrec
| llòbrega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llòbrec</title>

Etimologia: mot no cat., pròpiament pres del cast. lóbrego, ajudant-hi la mala accentuació del topònim Vall-llòbrega, que ha estat sempre Vall-llobrega i té una etimologia diferent de la de l’adj. cast 1a font: 1901
adjectiu Fosc, tenebrós.

■ llòbrec
| llòbrega

adjectiu Fosc, tenebrós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llobregant


<title type="display">llobregant</title>

Etimologia: del ll. vg. lucopanter, íd., alterat per metàtesi de la -r en *lograbant i per metàtesi de la -b- en llobregant (v. llamàntol) 1a font: s. XX, Ruyra
masculí zoologia Llamàntol.

llobregant

masculí zoologia Llamàntol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lloc</title>

Etimologia: del ll. lŏcus, íd. 1a font: 1150
    masculí
    1. Porció determinada de l’espai. Se’l troba en tot lloc. Un lloc alt, baix. Un lloc descobert. Un lloc fortificat. Aquest moble ocupa molt de lloc.
    2. geografia Paratge.
    3. fer lloc Deixar lliure una porció d’espai, fer per manera que algú hi pugui passar, s’hi pugui encabir, etc.
    4. lloc geomètric matemàtiques Conjunt dels punts del pla o de l’espai que gaudeixen d’una determinada propietat.
    5. lloc sagrat religió Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat.
    6. llocs sants cristianisme Indrets de Palestina que foren escenari de la predicació i la passió de Jesús.
    7. lloc web informàtica Conjunt de pàgines web enllaçades entre si que una organització o una persona exposa a internet perquè hom pugui consultar-les.
    1. Porció d’espai assignada a una persona o una cosa determinada o destinada a ésser ocupada per algú o alguna cosa o complir una funció determinada. Posar cada cosa al seu lloc. Que ningú no es mogui del seu lloc! Anar al lloc del combat. Aquí no és lloc de parlar. Té un braç fora de lloc.
    2. per extensió Volia dur els nens a l’escola municipal, però ja no hi havia lloc.
    3. figuradament Càrrec, destinació, col·locació, funció, en què hom treballa per guanyar-se la vida. Té un bon lloc en aquella empresa. Li han donat un lloc de conserge.
    4. figuradament i per extensió Ocupa un lloc eminent en les lletres.
    5. al lloc de (algú altre) locució adverbial Si hom es trobava en la situació d’algú. Jo, al lloc d’ell, ho hauria fet així.
    6. composició de lloc Examen i consideració de la porció d’espai on s’efectua o ha d’efectuar-se una acció.
    7. composició de lloc figuradament Examen i consideració de la situació en què hom es troba, de les circumstàncies que l’envolten, etc., per orientar-se i actuar en conseqüència.
    8. en lloc de locució adverbial En comptes de, en substitució de. Vindré jo en lloc d’ell. Si no tens orenga, en lloc seu posa-hi farigola.
    9. fer lloc figuradament Deixar d’existir o d’actuar alguna persona o alguna cosa i ésser substituïda per una altra.
    10. lloc escusat lavabo 3 3.
    1. Ocasió, motiu. No hi ha lloc per a tantes queixes.
    2. donar lloc a (alguna cosa) Fer que vingui bé de fer-la.
    3. tenir lloc (una cosa) Acomplir-se, realitzar-se.
    1. Indret o entitat de població.
    2. especialment Localitat o terme que no té la consideració de ciutat o de vila.
    3. lloc clos Població emmurallada.
    4. lloc clos dret Expressió referida a la limitació al dret d’establiment en determinades localitats per a certes professions.
    5. lloc insigne història del dret català Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.
  5. Passatge d’un llibre on es troba un text determinat.
  6. agricultura Unitat d’explotació agrària típica de Menorca.
  7. lloc comú
    1. Principi general del qual hom treu proves per a una argumentació.
    2. Tòpic.
  8. lloc teològic teologia Cadascuna de les fonts d’on la teologia treu els seus principis i arguments.

■ lloc

masculí Porció determinada de l’espai Se’l troba en tot lloc Un lloc alt, baix Un lloc descobert Un lloc fortificat Aquest moble ocupa molt de lloc geografia Paratge fer lloc Deixar lliure una porció d’espai, fer per manera que algú hi pugui passar, s’hi pugui encabir, etc lloc geomètric matemàtiques Conjunt dels punts del pla o de l’espai que gaudeixen d’una determinada propietat lloc sagrat religió Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat llocs sants cristianisme Indrets de Palestina que foren escenari de la predicació i la passió de Jesús lloc web informàtica Conjunt de pàgines web…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lloca</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, compartit, amb variants, per altres llengües, d’una base més comuna en el ll. glocīre, i encara més en la forma glocc-, on s’haurien produït fenòmens fonètics de dissimilació i assimilació 1a font: 1386
  1. femení
    1. avicultura Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.
    2. figuradament Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures.
    3. figuradament i per extensió Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.
    4. figuradament i per extensió Persona que encobreix o ajuda un lladre o un criminal; encobridor.
    5. figuradament i per extensió Casa que encobreix un lladre o un criminal.
  2. adjectiu botànica i agricultura Dit de la pera, la poma, etc., massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís.

■ lloca

femení avicultura Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls figuradament Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures figuradament i per extensió Persona que adopta una actitud protectora envers els altres figuradament i per extensió Persona que encobreix o ajuda un lladre o un criminal encobridor figuradament i per extensió Casa que encobreix un lladre o un criminal adjectiu botànica i agricultura Dit de la pera, la poma, etc, massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís
Informació complementària
Traducció