Es mostren 88941 resultats

■ lloca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lloca</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, compartit, amb variants, per altres llengües, d’una base més comuna en el ll. glocīre, i encara més en la forma glocc-, on s’haurien produït fenòmens fonètics de dissimilació i assimilació 1a font: 1386
  1. femení
    1. avicultura Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.
    2. figuradament Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures.
    3. figuradament i per extensió Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.
    4. figuradament i per extensió Persona que encobreix o ajuda un lladre o un criminal; encobridor.
    5. figuradament i per extensió Casa que encobreix un lladre o un criminal.
  2. adjectiu botànica i agricultura Dit de la pera, la poma, etc., massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís.

■ lloca

femení avicultura Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls figuradament Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures figuradament i per extensió Persona que adopta una actitud protectora envers els altres figuradament i per extensió Persona que encobreix o ajuda un lladre o un criminal encobridor figuradament i per extensió Casa que encobreix un lladre o un criminal adjectiu botànica i agricultura Dit de la pera, la poma, etc, massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llocada

■ llocada

femení avicultura Conjunt de polls que surten dels ous covats per una lloca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llocaí
| llocaïna

llocaí
| llocaïna

plural llocaïns, llocaïnes adjectiu i masculí i femení De Santa Llocaia Alta Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

llocnouí
| llocnouina


<title type="display">llocnouí</title>

Partició sil·làbica: lloc_no_uí
adjectiu i masculí i femení De Llocnou de la Corona (Horta), de Llocnou de Sant Jeroni (Safor) o de Llocnou d’En Fenollet (Costera).

llocnouí
| llocnouina

adjectiu i masculí i femení De Llocnou de la Corona Horta, de Llocnou de Sant Jeroni Safor o de Llocnou d’En Fenollet Costera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloçol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lloçol</title>

    masculí història del dret català
  1. Dret de monopoli de la farga de destret.
  2. Cànon anual que els ferrers arrendataris o quasiemfiteutes de la farga de destret satisfeien al senyor que tenia el monopoli.
  3. Cànon anual que els habitants d’un terme o lloc satisfeien al seu senyor, per mitjà del batlle, per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial.
  4. En els casos que hom no fes el pagament amb cànon fix, import de les reparacions de les eines en la farga senyorial, sempre que es fes ús del servei monopolitzat.

■ lloçol

masculí història del dret català Dret de monopoli de la farga de destret Cànon anual que els ferrers arrendataris o quasiemfiteutes de la farga de destret satisfeien al senyor que tenia el monopoli Cànon anual que els habitants d’un terme o lloc satisfeien al seu senyor, per mitjà del batlle, per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial En els casos que hom no fes el pagament amb cànon fix, import de les reparacions de les eines en la farga senyorial, sempre que es fes ús del servei monopolitzat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llocot
| llocota

■ llocot
| llocota

masculí i femení Persona engorronida, que no es mou de casa i no fa cap feina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloctinència

■ lloctinència

femení Càrrec de lloctinent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloctinent
| lloctinenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lloctinent</title>

Etimologia: de lloc i tinent1 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
  1. Persona que és segon prop d’un cap, d’un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d’absència d’aquest.
  2. lloctinent reial (o general) història A l’edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o el representava en un dels estats patrimonials.

■ lloctinent
| lloctinenta

masculí i femení Persona que és segon prop d’un cap, d’un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d’absència d’aquest lloctinent reial o general història A l’edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o el representava en un dels estats patrimonials
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llodrigada

■ llodrigada

femení Llorigada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llodrigar

■ llodrigar

verb intransitiu Llorigar
Informació complementària
Traducció