Es mostren 88941 resultats

lloriguera

lloriguera

lloriola

lloriola

llorità
| lloritana

llorità
| lloritana

lloro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lloro</title>

Accessory
Etimologia: del cast. loro, i aquest, del carib roro, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
  1. ornitologia Nom donat als ocells de l’ordre dels psitaciformes, de cua curta amb l’extrem quadrat o arrodonit, molt apreciats com a ocells de gàbia, puix que són domesticats fàcilment i són bons xerraires. Cal esmentar-ne el lloro gris (Psittacus erithacus), el lloro de cap groc (o lloro reial) (Amazona ochrocephala), el lloro de front blau (A. aestiva) i el lloro de front blanc (A. leucocephala).
  2. figuradament
    1. Persona molt xerraire.
    2. Persona, especialment dona, molt lletja.
    3. Dona que va molt pintada i d’una manera grotesca.
    4. passar la nit del lloro Passar molt mala nit.
    5. xerrar com un lloro Xerrar molt.

lloro

llos

llos

llosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llosa</title>

Accessory
Etimologia: del preromà *lausa ‘pedra de mineral dur; llicorella’, d’origen incert, probablement indoeuropeu no ibèric 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    femení
  1. construcció
    1. Pedra plana i de poc gruix emprada en pavimentació, per a cobrir teulades, etc.
    2. Llosa de llicorella; llosarda.
    3. Qualsevol element estructural que té poc gruix amb relació a les altres dues dimensions.
    4. Solera de formigó.
    5. a la llosa locució adverbial gastronomia Dit del sistema de cocció i del menjar fet damunt una llosa de llicorella, prèviament escalfada i sovint untada i preparada amb certs ingredients. Fer cargols a la llosa.
    1. Pedra llisa, generalment amb una inscripció, que serveix per a tapar una tomba; làpida. Llosa sepulcral.
    2. estar sota la llosa Ésser enterrat, estar al sepulcre.
  2. figuradament Obligació, càrrec, comesa, etc., que comporta compromisos penosos. Aquell càrrec li era una llosa insuportable.
  3. Trampa formada per una llosa inclinada col·locada damunt bastonets que hom fa servir per a agafar ocells.
  4. oficis manuals
    1. Plataforma que hi ha davant l’obrall del forn de vidre per a aguantar els ferros i servir de taula al vidrier.
    2. Pedra plana d’un forn de pa, recoberta de draps, on hom col·loca la pasta per a ésser repartida segons el nombre de pans que cal fer.
    3. Peça plana de pedra o de ferro amb què hom tapa l’ull de la sitja de carbó.
  5. patologia Durícia formada al voltant d’un gra.

llosa

llosana

llosana

llosarda

llosarda

llosat

llosat

llosc
| llosca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llosc</title>

Accessory
Etimologia: del ll. lŭscus ‘borni, guerxo, miop’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Molt curt de vista, que no hi veu bé.
    2. llosc d’enteniment (o simplement llosc) Curt d’enteniment, d’escassa intel·ligència.
  2. adjectiu per extensió
    1. Tenir la vista llosca. Mirar amb vista llosca.
    2. figuradament Intel·ligència llosca.
  3. femení dialectal Punta de cigar o cigarret, burilla.

llosc
| llosca