Es mostren 88940 resultats

anaerobiont

anaerobiont

adjectiu i masculí biologia Organisme anaerobi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anaerobiosi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anaerobiosi</title>

Partició sil·làbica: an_a_e_ro_bi_o_si
Etimologia: de anaerobi i -osi
femení biologia Forma de vida dels éssers que no necessiten oxigen lliure (en forma de gas) i obtenen l’energia de reaccions d’oxidació en les quals l’acceptor final d’electrons és la matèria orgànica.

■ anaerobiosi

femení biologia Forma de vida dels éssers que no necessiten oxigen lliure en forma de gas i obtenen l’energia de reaccions d’oxidació en les quals l’acceptor final d’electrons és la matèria orgànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anafase

■ anafase

femení biologia Tercera fase de la mitosi o de la meiosi, en la qual els cromosomes fills se separen i es dirigeixen cap als dos pols del fus acromàtic, on hi ha els centríols
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anàfia

■ anàfia

femení patologia Pèrdua de la capacitat de percepció tàctil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anafil

■ anafil

masculí antigament música Trompeta recta i molt llarga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anafilàctic
| anafilàctica

■ anafilàctic
| anafilàctica

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a l’anafilaxi Dit d’un organisme caracteritzat per una sensibilització extrema o anormal a una proteïna que li és estranya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anafilaxi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anafilaxi</title>

Etimologia: de ana- i el gr. phýlaxis ‘salvaguarda’
femení patologia Estat d’hipersensibilitat de l’organisme manifestat després de la introducció d’una determinada substància que, en ésser administrada per primera vegada, no ha produït reacció o l’ha produïda molt lleugera.

■ anafilaxi

femení patologia Estat d’hipersensibilitat de l’organisme manifestat després de la introducció d’una determinada substància que, en ésser administrada per primera vegada, no ha produït reacció o l’ha produïda molt lleugera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anafiler

■ anafiler

masculí antigament Tocador d’anafil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anàfora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anàfora</title>

Etimologia: del gr. anaphorá, comp. de aná ‘de nou’ i phérō ‘portar’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. lingüística
    1. Relació de referència entre un element lingüístic i un d’anterior en el discurs.
    2. Element lingüístic que s’interpreta segons un referent anterior.
  2. literatura Repetició del mateix mot o el mateix grup de mots al començament de dues o més clàusules successives.
  3. litúrgia
    1. En les litúrgies orientals, part central de la missa, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
    2. En els ritus orientals, especialment els no bizantins, conjunt format per l’anàfora estricta més unes pregàries precedents i unes de subsegüents.

■ anàfora

femení lingüística Relació de referència entre un element lingüístic i un d’anterior en el discurs Element lingüístic que s’interpreta segons un referent anterior literatura Repetició del mateix mot o el mateix grup de mots al començament de dues o més clàusules successives litúrgia En les litúrgies orientals, part central de la missa, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana En els ritus orientals, especialment els no bizantins, conjunt format per l’anàfora estricta més unes pregàries precedents i unes de subsegüents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anaforesi


<title type="display">anaforesi</title>

Etimologia: de ana- i el gr. phórēsis ‘acció de dur’
femení química física Electroforesi en la qual les partícules migren cap a l’ànode.

anaforesi

femení química física Electroforesi en la qual les partícules migren cap a l’ànode
Traducció