Es mostren 88954 resultats

log

log

símbol matemàtiques logaritme
Gran Diccionari de la llengua catalana

log-

log-

Forma prefixada del mot grec lógos , que significa ‘paraula, raó, teoria, tractat’ Ex logaritme
Gran Diccionari de la llengua catalana

logaèdic
| logaèdica


<title type="display">logaèdic</title>

Partició sil·làbica: lo_ga_è_dic
    adjectiu i masculí poètica
  1. Dit del vers de la mètrica clàssica que enclou, en una unitat rítmica, dàctils i troqueus.
  2. per analogia Dit del vers compost d’anapests i de iambes.

logaèdic
| logaèdica

adjectiu i masculí poètica Dit del vers de la mètrica clàssica que enclou, en una unitat rítmica, dàctils i troqueus per analogia Dit del vers compost d’anapests i de iambes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ loganiàcies

■ loganiàcies

femení botànica plural Família de contortes, llenyoses, de fulles simples oposades i flors amb la corolla infundibuliforme o urceolada, agrupades en cimes singular Planta de la família de les loganiàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ logaritme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">logaritme</title>

Etimologia: de log- i el gr. arithmós ‘nombre’, és a dir, ‘raó, indicador del nombre’ 1a font: 1708
    masculí matemàtiques
  1. [abreviatura log.] [símbol log] Donat un nombre b real, positiu i distint d’1 (anomenat base), i un nombre qualsevol n real i positiu, nombre a tal, que b, elevat a a, és igual a n, o sia, ba= n.
  2. logaritme augmentat Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.

■ logaritme

masculí matemàtiques abreviatura log símbol log Donat un nombre b real, positiu i distint d’1 anomenat base , i un nombre qualsevol n real i positiu, nombre a tal, que b , elevat a a , és igual a n , o sia, b a = n logaritme augmentat Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ logarítmic
| logarítmica

■ logarítmic
| logarítmica

adjectiu matemàtiques Relatiu o pertanyent a un logaritme o als logaritmes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lògia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lògia</title>

Partició sil·làbica: lò_gi_a
Etimologia: de l’it. lòggia, íd., del fr. loge (v. llotja)
    femení
  1. Nom que pren l’agrupació bàsica de la francmaçoneria, que ha de tenir com a mínim set membres.
  2. Lloc on es reuneixen les assemblees dels francmaçons.

■ lògia

femení Nom que pren l’agrupació bàsica de la francmaçoneria, que ha de tenir com a mínim set membres Lloc on es reuneixen les assemblees dels francmaçons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lògic
| lògica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lògic</title>

Etimologia: del ll. td. logĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. logikós ‘relatiu al raonament’, der. de lógos ‘paraula; raó; discussió’, i aquest, de légō ‘dir’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la ciència de la lògica.
    2. adjectiu i masculí i femení Entès en lògica, conreador d’aquesta ciència.
  2. adjectiu
    1. Conforme a les lleis del raonament.
    2. Fet amb lògica, mitjançant un raonament rigorós.
    3. D’acord amb allò que es pot inferir lògicament dels esdeveniments precedents.
    4. Que raona d’una manera lògica.
    5. Dit de l’anàlisi gramatical dels termes d’una proposició.
  3. femení
    1. Manera rigorosa de raciocinar, seguint les lleis del raonament.
    2. figuradament Encadenament racional de les coses.
    3. filosofia i lògica Ciència que estudia sistemàticament els enunciats vàlids o formalment veritables o que tracta de la relació de conseqüència entre enunciats.
    4. lògica algèbrica matemàtiques Estudi algèbric de la lògica com a llenguatge.
    5. lògica electrònica automàtica, automació i electrònica Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes de commutació dels circuits elèctrics.
  4. adjectiu automàtica, automació i electrònica Dit del dispositiu, circuit, etc., basat en els principis de la lògica electrònica.
  5. llenguatge lògic gramàtica Dit d’aquell llenguatge en què té preponderància la funció representativa.
  6. ordre de mots lògic gramàtica Ordre de mots ajustats al model més habitual d’una llengua.

■ lògic
| lògica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la ciència de la lògica adjectiu i masculí i femení Entès en lògica, conreador d’aquesta ciència adjectiu Conforme a les lleis del raonament Fet amb lògica, mitjançant un raonament rigorós D’acord amb allò que es pot inferir lògicament dels esdeveniments precedents Que raona d’una manera lògica Dit de l’anàlisi gramatical dels termes d’una proposició femení Manera rigorosa de raciocinar, seguint les lleis del raonament figuradament Encadenament racional de les coses filosofia i lògica Ciència que estudia sistemàticament els enunciats vàlids o formalment…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lògicament

■ lògicament

adverbi D’una manera lògica Segons les regles de la lògica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

logicisme


<title type="display">logicisme</title>

Etimologia: de lògic
    masculí filosofia
  1. Doctrina que afirma que la matemàtica es redueix a la lògica.
  2. per extensió Corrent filosòfic que només accepta com a vàlid el tipus de coneixement susceptible de rebre una forma estrictament lògica.

logicisme

masculí filosofia Doctrina que afirma que la matemàtica es redueix a la lògica per extensió Corrent filosòfic que només accepta com a vàlid el tipus de coneixement susceptible de rebre una forma estrictament lògica
Traducció